Un 4,4% dels ciutadans no han pogut comprar els medicaments que els ha receptat un metge de la sanitat pública. Aquesta és una de les dades del Baròmetre Sanitari, un estudi que van fer públic el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) la setmana passada amb dades de l'any 2016. És, per tant, una de les aproximacions més recents a la realitat de “la pobresa farmacèutica”, de les persones que no es poden pagar els medicaments. El baròmetre especifica que la inaccessibilitat als medicaments per motius econòmics a l'Estat no és de les més altes, tot i que està per sobre de la Gran Bretanya (2,1%) i Suècia (4,1%). Més dones (4,8%) han deixat de prendre un fàrmac que no pas homes (3,9%). Mentre que, per edats, les persones entre 45 i 54 anys (5,6%) i entre 18 i 24 anys (5,5%) van ser les que més van deixar la medicació. Per contra, només la van abandonar un 2,3% de les persones de 65 anys i més.

L'anomenada “pobresa farmacèutica” és difícil de quantificar, però entitats com ara Càritas i la Creu Roja hi dediquen cada any un percentatge més elevat de la seva partida, amb ajuda directa a les famílies, i també els farmacèutics han creat la seva pròpia ONG per intentar cobrir una necessitat que asseguren que està augmentant. “Sabem que hi ha clients que han de triar entre la llum, els aliments i els medicaments”, admet Mercè Garrigosa, la coordinadora de la Campanya de Medicaments Solidaris , que dissabte ja va recollir 20.000 medicaments i esperen arribar als 60.000 abans de divendres. I hi afegeix que no és fàcil estar darrere del taulell de l'establiment i sentir comentaris com ara “sense medicaments, no sé si em moro; sense menjar, sí”.

La campanya de recollida de medicaments del Banc Farmacèutic , que celebra la desena edició, serveix per cobrir les necessitats de residències, centres de dia i albergs que atenen persones sense sostre, infants i joves, persones amb discapacitat i gent gran. “Gràcies a la solidaritat de la gent i dels farmacèutics, que també hi col·laboren, aquests centres s'estalvien uns diners que després podran destinar a altres coses”, assenyala Garrigosa. Són sempre medicaments sense recepta –mucolítics, col·liris, laxants i antiinflamatoris–, però molt necessaris, perquè es tracta de persones vulnerables amb problemes de salut.

L'ONG Banc Farmacèutic té un altre programa per a les persones que no estan vinculades a cap centre ni entitat social i que no poden assumir ni els fàrmacs que s'han de pagar al 100% ni els que recepta un metge i estan en copagament: es diu Fons Social de Medicaments i, només l'any passat, se'n van beneficiar 1.186 persones, amb un pressupost de més de 138.700 euros, explica la coordinadora del fons, Ana Planella. El programa es pot dur a terme gràcies a la col·laboració de 264 farmàcies a Barcelona. Acostuma a ser el CAP (centre d'atenció primària) el que detecta la situació de vulnerabilitat econòmica del pacient i, a través de la treballadora social, entra al projecte i pot anar a recollir la medicina a la farmàcia sense pagar. En el programa, hi participen ajuntaments com el de Barcelona i el de Madrid.

Pel que fa a la Generalitat, hi ha una instrucció que preveu reduir el percentatge d'aportació de l'usuari en la compra d'un medicament en cas de patologia crònica i situació de fragilitat econòmica, a més de tenir una discapacitat reconeguda. La persona passa a abonar el 10% del fàrmac, amb un límit de 8,60 euros. Des del 2014, s'han aprovat 187 peticions.