Com poder observar la Via Làctia
L'eficiència energètica troba una nova via de desenvolupament, la necessitat de donar qualitat al cel nocturn
L'ús més racional del recurs energètic ha trobat en les actuacions de mitigació de la contaminació lumínica un bon marc de desenvolupament. La nova figura de l'Espai amb un Cel Nocturn de Qualitat (ECNQ), anima els municipis que vulguin gaudir d'aquest segell de qualitat a emprendre mesures com la millora de l'enllumenat exterior. Amb la recuperació del cel nocturn natural, s'obre la via per promoure un turisme alternatiu, interessat en l'observació dels estels.
En opinió de Sergi Paricio, cap del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lumínica del Departament de Territori i Sostenibilitat, “el que pretenem és valoritzar la foscor com a valor natural que es pot perdre i aconseguir per part dels municipis que s'hi vulguin involucrar un compromís ferm per anar cap a un nou model d'enllumenat, dins de la transició cap a un nou model energètic”.
I en un país en què el turisme és un puntal econòmic, sempre és bo trobar nous matisos: “De la nit en el seu estat natural se'n pot treure un clar rendiment turístic, no pot ser que hàgim de viatjar tan lluny per observar la Via Làctia.” Afegeix que “en explotar aquest recurs, hom ofereix un interès complementari al turisme diürn, i a més no és estacional.” L'exemple del Parc Astronòmic del Montsec, a Àger (la Noguera) apareix com a referència, amb els seus 32.000 visitants l'any passat, 5.000 més que l'any anterior. Cal recordar que aquest espai forma part de l'exclusiu club de Reserves Starligth, segell que concedeix la fundació del mateix nom, vinculada a la Unesco. S'accedeix a aquesta categoria de “cels excel·lents” després de rigoroses auditories, a indrets que presenten condicions excepcionals de foscor.
Nova energia.
Aquesta primera declaració de cel nocturn de qualitat a Saldes ha de tenir continuïtat amb el Pla de Millora del Medi Natural Nocturn que està preparant Territori i Sostenibilitat. L'objectiu del pla, que es troba en una fase incipient, seria “detectar en quins parcs naturals es conserven encara condicions que fan que valgui la pena treballar-hi”, com argumenta Sergi Paricio. En aquests moments, el departament està treballant amb els parcs naturals de la Serra del Montsant, Aigüestortes, Cap de Creus i Zona Volcànica de la Garrotxa. De fet, els tècnics del departament ja han esmerçat tres anys a fer campanyes d'avaluació del cel nocturn als parcs naturals i només els resta cloure aquesta tasca a Montsant i al parc de les Capçaleres del Ter. “La nostra meta seria que un bon reguitzell de parcs naturals a la nit tinguin unes condicions de foscor naturals.”
Aquestes polítiques per obtenir una foscor nocturna de més qualitat duen a la reflexió sobre quin grau de contaminació lumínica pateix el país. Hom pot afirmar que “Catalunya està contaminada lumínicament, però si ho comparem amb la península, les nostres lleis han permès que estiguem en una millor situació, ja que entre les administracions i les empreses d'il·luminació ha arrelat la idea que hi ha un factor de contaminació”. Catalunya pateix el problema de la seva extraordinària densitat, que fa que més de tres quartes parts del territori no tinguin un cel nocturn en condicions òptimes. A més a més, “si estem sobreil·luminats també es deu a un fet cultural, al món mediterrani sembla que hi hagi una certa pressió social perquè hi hagi més llum”. Així doncs, especialment a les grans àrees metropolitanes, “caldria anar introduint el missatge que estem sobreil·luminats, alhora que s'informa de les bondats dels LED taronges o grocs càlids, si volem la nit més fosca”.
Efectes importants en la biodiversitat
Una nit tacada de llum destarota els fràgils equilibris en què es mou la biodiversitat, sempre sota l'amenaça antropogènica. La contaminació lumínica ha provocat que desapareguin les cuques de llum, que per desenvolupar la seva funció reproductiva necessiten una absoluta foscor. Els ratpenats són un altre exemple prou significatiu, han de canviar de comportament i anar a caçar els insectes que es concentren a les lluminàries, quan antany podien actuar a la negra nit. Moltes espècies d'aus, així com d'escarabats, paradoxalment perden el sentit de l'orientació quan la nit està afectada per un excés de llum artificial.