Aquest mes, la revista Harpers ha publicat una carta de l'avi de l'actual president dels Estats Units adreçada al príncep regent de Baviera el 1905. En l'escrit, Friedrich Trump ressegueix els seus orígens en el si d'una família de Kallstadt “honesta, piadosa i de treballadors de la vinya”. La qüestió és que quan tenia només 16 anys, Friedrich va haver d'emigrar als Estats Units i allà va fer-hi fortuna; bàsicament a partir dels restaurants que va obrir a les zones mineres aprofitant la febre d'or. Alguns anys després, però, va voler tornar al seu país natal, en bona part perquè la seva dona no podia tolerar el clima de Nova York. Però, en aquell moment, el departament d'interior de Baviera va obrir-li una investigació perquè havia abandonat el país sense fer el servei militar. En la carta, el jove Friedrich es queixava amargament pel tracte rebut i preguntava al príncep regent: “Per què hauria de ser deportat? Això és molt dur per a la meva família. Què pensaran els nostres conciutadans si homes honestos són tractats així? Jo vull tornar a ser un ciutadà de Baviera.”

La carta anterior podria signar-la qualsevol dels milers d'immigrants als quals el net de Friedrich Trump intenta vetar l'entrada als Estats Units. I de fet, també podria fer-ho qualsevol dels ciutadans que, com l'avi Friedrich, van arribar-hi a partir de diferents onades migratòries. El problema de tot plegat és que el govern de Donald Trump només es distingeix d'alguns altres per la seva incontinència verbal. No cal anar massa lluny. Europa ha bastit el seu propi mur d'intolerància, construït a base d'egoisme i desmemòria. De fet, els governs viuen instal·lats en la ficció d'ignorar allò que es van veure obligats a fer els nostres avantpassats (emigrar a la recerca de la pau i el benestar) i que avui reclamen els ciutadans de Síria o de qualsevol racó del món. Mentrestant, a aquests només els restarà fer arribar una carta a Donald Trump com la que va escriure el seu avi fa més de cent anys.