En física, com en les ciències més exactes o naturals, s'assoleix una mica més d'equilibri en la base de la piràmide i a partir d'allà cap al vèrtex la situació té un biaix de gènere absolut. En enginyeries la situació que es dona d'estereotips de gènere és absolutament flagrant. Molts estudis manifesten que fins als 11 anys no hi ha aquests biaixos de gènere i les nenes poden tenir moltes activitats en l'àmbit de la tecnologia sense sentir-se diferents. Després hi ha una finestra d'uns cinc anys en què això canvia totalment i s'arriba a una situació d'un 80% de nois i un 20% com a màxim de noies. La nostra tasca ha de ser visibilitzar que hi ha sortides professionals que poden ser molt motivadores per a les nenes.

Comencen a pesar molt abans però, en la mesura que tu no has de fer eleccions, hi convius. En el moment en què has de començar a triar, s'obre aquesta finestra que s'ha d'analitzar des d'un vessant molt sociològic: el comportament adolescent tendeix a buscar el grup, no vols ser diferent, és més comú seguir les modes...

És un problema multidimensional. Per trencar els estereotips s'ha de treballar des de l'educació i des de l'àmbit familiar. En enginyeria hi ha poques dones, però en infermeria hi ha pocs homes. El que cal és que hi hagi pluralitat, diversitat i diferents maneres de veure el món.

A priori et diria que no, no he viscut així la meva experiència personal i en això m'agrada ser positiva. És un món d'idees i si es defensen bé acabaran traspuant, però hi ha estudis sobre la promoció de les persones en el camp científic que diuen que, si un currículum no du el nom, la probabilitat que assoleixis un càrrec (essent dona) és més alta. Si mires l'evolució professional, en la base els homes i les dones que fan el doctorat està igualat, però a mesura que vas pujant en càrrecs està del tot esbiaixat, segurament perquè hi entra el factor maternitat.

Es dona la circumstància que no sóc mare però penso que és absolutament circumstancial. Hi ha decisions personals al marge del que un fa. Per a mi és important transmetre un missatge positiu: em sembla perfecte que hi hagi dones que deixen el mercat laboral per la maternitat. Estan exercint el seu dret i al final del que es tracta és d'escollir amb llibertat. La qüestió no és per què el deixen elles sinó per què no el deixen ells, perquè realment no està compartit.

No sé si és tant escollir com saber que, si poses més energia en un àmbit, l'altre se'n ressentirà. Fa uns anys potser sí que implicava una renúncia però en això la dona ha de deixar de tenir un sentiment de culpabilitat. Em sembla molt bé escollir i qualsevol elecció és vàlida.

No tenim la mateixa visibilitat, tot i que hi ha dones que en fan. En el període en què podries ser més productiu s'ha de sospesar a títol personal: on he de ser? On m'agradaria ser? Compatibilitzar això, si no es fa amb un equilibri exquisit, és complex.

Venia de física i vaig començar a estudiar visió per computador però des d'un punt de vista d'observació de la Terra per satèl·lit. Això m'havia atret molt i vaig tenir l'oportunitat de fer un màster a Edimburg, on vaig conèixer el món de la intel·ligència artificial. Volia aprendre el comportament de la visió, que tenia una part tecnològica i una part de neurociència perquè en la base hi havia la percepció humana. Vaig construir la meva carrera en aquesta dualitat: entendre com processem la informació per treure aplicacions que siguin útils per a tothom. En això hi ha una vocació molt social, un sentiment molt fort de retornar a la societat la formació que m'ha donat.

En el vessant tecnològic hi havia menys dones, sí. I en la part de neurociència, tot i que sempre en nombre inferior als homes, n'hi havia més perquè moltes venien de psicologia.

Sí, haig de matisar que és un seminari de recerca al qual volem donar una perspectiva de gènere. Volem mostrar les aplicacions que hi ha en el món de la salut, de l'educació o de les cures, per exemple, on la base tecnològica és òbvia.

La meva tesi doctoral. Vaig estudiar el moviment dels ulls dels radiòlegs quan analitzaven imatges mèdiques, per veure com processen la informació. Moltes dones que se senten atretes pel prefix bio han de saber que això té una base tecnològica.

La baixada del nombre de vocacions afecta els dos gèneres. No és una carrera trivial, però cal desactivar les pors paralitzants.