Molts factors. El primer, el de l'estabilitat política. El 2015 van tenir lloc dues cites electorals molt importants a Nigèria i per primer cop un president cristià ha cedit el poder a un president musulmà sense disputes. El mateix podríem dir de Costa d'Ivori i de Senegal, en aquest últim país mai no hi ha hagut cops d'estat. Després hi ha un factor demogràfic, la classe mitjana a l'Àfrica són 300 milions de persones i creixent. Empreses como Carrefour o Burguer King són només una mostra de les moltes empreses estrangeres que s'estan instal·lant a la regió.

Sí, ràpidament, i la tecnologia hi ajuda. L'ús del telèfon mòbil per fer pagaments i transaccions ajuda en uns països on els nivells de bancarització són molt baixos: a Costa de Marfil és del 16% i a Nigèria, del 36%. Amb la facilitat que es carrega un mòbil es traspassa diners d'una persona a una altra.

Exacte, la tecnologia entronca molt bé amb la cultura africana, que és molt solidària. Internet i les noves eines agiliten aquesta solidaritat, de manera que es poden prestar més diners a més persones i en menys temps, i que les transaccions deixin rastre. Això està donant noves ales a l'emprenedoria.

Cal pensar que fins ara el 90% dels emprenedors ho era per necessitat i no tant per oportunitat. Era gent que muntava petits negocis amb els pocs recursos familiars que podia ajuntar. Però això ja ha començat a canviar. Els governs, per exemple, estan concedint patents, que fan aflorar quant facturen les empreses i això augmenta la possibilitat de finançament extern. També hi ha més institucions financeres no convencionals sinó basades en el microcrèdit, que concedeixen préstecs sense haver de donar tantes garanties. En aquests moments el que necessitem és la implicació de la inversió estrangera.

No és bona idea substituir una per l'altra sinó que cal afavorir les dues. Perquè el que està passant és que els xinesos practiquen una cooperació interessada i fins i tot de domini. S'estan duent a terme pràctiques monopolistes que no ajuden al desenvolupament dels països sinó que són una nova forma de colonialisme.

Ja l'ha trobat. L'enfortiment dels emprenedors locals, del teixit industrial i del sector privat s'està fent possible gràcies a la creació de productes i serveis purament africans. El primer cotxe pensat per al mercat local s'està fabricant a Nigèria; és un cotxe resistent basat en un terreny on no hi ha tantes carreteres asfaltades com a Europa i a un preu assequible per a la butxaca local. D'altra banda, Nollywood és la meca del cinema africà i ja s'hi fan més pel·lícules que a Hollywood. Aquesta indústria és el segon ocupador després de l'agricultura. Des d'una idea de valorar la pròpia cultura, es crea feina, riquesa i consum.

Seria fatal. Cal cremar les etapes. Ens calen més indústries i més coneixement per afrontar bé la nova fase.

Àfrica, en general i aquests països en particular, són exportadors de matèries primeres. Es dóna la paradoxa que Nigèria exporta cru i importa gasolina; Senegal exporta peix i n'adquireix els derivats; i Costa de Marfil ven tot el cacau que produeix en brut i compra xocolata. No és que no puguem fer xocolata, però tenim una gran carència d'empreses de transformació i de model. Com que hi ha poques empreses hi ha poca competència i llavors els productes són molt bàsics. A Europa la xocolata és molt sofisticada i el seu consum s'ha convertit més aviat en una mena d'experiència que no en el consum d'un aliment. És la competència la que fa que les empreses entrin en una fase de creativitat i innovació i de vendre més. Nosaltres necessitem aportar valor a allò que produïm.

He escrit aquest llibre per combatre aquesta visió esbiaixada. Malauradament hi ha terrorisme a Nigèria, però el terrorisme és un fenomen mundial i hi ha mesures en marxa per combatre un problema que no alterarà la marxa pel desenvolupament de la regió. L'inconvenient és que recursos públics que podrien anar a l'educació van a combatre el terrorisme.

Hi ha moltes oportunitats sobretot en la construcció, perquè hi ha grans programes per reduir el dèficit d'habitatge. Calen emprenedors amb idees per fer habitatges de qualitat, baix preu i ràpida execució. També en els camps de l'electricitat i del vi, que estan creixent molt.