La Casa de las Lámparas vol reforçar el lideratge
La botiga d'il·luminació de Barcelona estudia incorporacions
La Casa de las Lámparas, el principal comerç especialista en il·luminació de l'àrea metropolitana de Barcelona, estudia incorporar alguna botiga a la seva xarxa d'establiments aprofitant que els propietaris d'algunes botigues històriques de la ciutat es jubilen i busquen un traspàs. Sergi Saiz, gerent i tercera generació de l'empresa, reconeix que tenen ofertes regularment però només escolten aquelles que realment podrien representar un complement a la seva xarxa. La Casa de las Lámparas té un establiment de 3.000 metres quadrats a la plaça Urquinaona i fa uns anys va adquirir Lámparas Núria a la carretera de Sants, tot un referent per a la clientela d'aquesta part de Barcelona i el Baix Llobregat. En aquest sentit, Saiz explica que els interessen aquells comerços situats estratègicament i amb una clientela fidel.
Amb un 15% de la quota de mercat, La Casa de las Lámparas ha resistit la crisi que s'ha endut bona part de les botigues de llums de barri que hi havia a la ciutat. A la caiguda del consum es va afegir la competència de les grans superfícies de decoració i bricolatge. “El pastís s'ha fet més petit però de la mateixa forma hi ha menys actors a repartir”, diu Saiz.
També els marges s'han reduït i això obliga a repensar el negoci. Aquesta empresa familiar ho va fer a mitjans del 2014 i van arribar a la conclusió que a més de reforçar la venda al client domèstic calia explorar els projectes a mida per al sector professional, amb serveis prevenda, postvenda, reparació i restauració. De moment, han treballat en projectes de disseny d'il·luminació per als gimnasos Home Place, l'hotel Palace, l'hotel Dolce Sitges o les oficines centrals d'Orange a Madrid. Aquesta pota creix ràpidament i ja representa el 25% de la facturació total, i l'objectiu és que arribi a ser el 45% en tres anys. Això en un context de creixement de les vendes de llums a les botigues a peu de carrer.
La Casa de les Lámparas va obrir per primera les seves portes l'any 1949 com a Abelux. El seu propietari, Ramon Abelló, es va vendre el negoci a la família Saiz a finals dels 50 o inicis dels 60. Generació rere generació, el creixement de la botiga ha anat significat per l'ocupació de plantes de l'edifici fins arribar a les quatre actuals, les dues superiors, adquirides pel nét, Sergi Saiz. Segurament la proximitat amb la popular Casa de las Mantas del carrer Junqueres (desapareguda el 2012) va fer que els ciutadans anomenessin La Casa de las Lámparas l'establiment Abelux, de tal manera que al final els mateixos propietaris van fer seu l'apel·latiu. La Casa de las Lámparas disposa de quatre establiments. Als ja mencionats cal afegir una botiga per al sector professional a la plaça Urquinaona (Luces) i un taller de reparació al carrer Trafalgar (Taller Nuevo). Els comerços de la xarxa mantenen els noms de tota la vida però la intenció és que s'acabin anomenant La Casa de las Lámparas.
Els articles d'il·luminació que posen a la venda provenen gairebé totalment de l'exterior, ja sigui de grans fabricants europeus o d'importadors de llums que es fabriquen a l'Àsia. El productor local ha desaparegut i només queda la fabricació limitada que fa estudis de disseny.
L'estratègia a internet es basa a reforçar la venda presencial: “Pensem que la venda en línia mai no serà substancial”, diu Sergi Saiz.
3.000 metres quadrats al centre de Barcelona
La Casa de las Lámparas és un negoci d'il·luminació de 3,3 milions d'euros, però a ningú no se li escapa que ser propietari de 3.000 metres quadrats en un edifici singular del centre de Barcelona pot ser un arma de doble tall, depèn de com evolucioni el mercat immobiliari. Segurament si fossin llogaters ja no estarien en aquesta ubicació, però no és menys cert que -com ha passat amb altres grans firmes de llums de la ciutat- hi ha el risc que el futur del negoci quedi supeditat a l'atractiu de les plusvàlues d'una operació immobiliària. Per això Sergi Saiz vol separar el negoci d'il·luminació del negoci immobiliari creant una patrimonial que separi les dues coses.