Sí, estem en un procés de recuperació molt intensa. El 2016 els elements a l'entorn de l'economia del país van ser molt favorables. Enguany no ho seran tant, però en qualsevol cas hi ha indicadors que tampoc diuen que anirem malament. El vent de cua no és tan favorable per l'evolució dels tipus del petroli, que fa que generi incerteses amb l'energia, i els tipus d'interès sembla que pujaran no ara sinó més a llarg termini. Hi ha altres incerteses com ara el Brexit i les polítiques del president dels EUA, Donald Trump.

Als països anglosaxons l'atur s'ha situat entorn del 4-5%, i a Espanya ha estat sempre entre el 8-10%. Forma part de la manera d'entendre el compromís personal enfront de la societat. Som diferents en valors personals i comunitaris. Moltes persones han preferit no tenir un compromís amb la feina i sovint s'han acomodat amb programes i accions del govern que són més socials que els dels països anglosaxons. Aquí hem de tenir en compte que hi ha unes regions a l'Estat que tenen un clima i una manera de prendre's la vida diferent d'altres que sí que tenen aquest compromís. Això també és perquè venen del món rural, que és més de peonades, de feines puntuals, que comporta accions de temporalitat. Això ha provocat que en dues regions molt concretes d'Espanya l'atur hagi estat sorprenentment entorn del 40-50%. El clima hi té a veure, però també és veritat que als països nòrdics també hi neva i fa molt fred i no per això deixen de ser competitius.

Hi ha dos conceptes. En els contractes de qualitat s'ha d'anar cap a uns sous més alts. No és tant la qualitat de la feina o del contracte en si sinó la remuneració que comportaria la contractació. Una vegada acceptat aquest criteri el que hem de dir és que el salari mínim interprofessional dins del món de la contractació no és principal perquè en aquest moment s'està referint a uns grups molt concrets de treball i que en conjunt representa menys del 0,5% de la població activa. Podríem parlar de persones que ajuden a la llar, del sector de la neteja o del servei hoteler. També haig de dir que quan parlem del salari mínim interprofessional parlem de 14 pagues quan en tota la resta d'Europa s'està parlant de 12. Això de protegir la gent amb dues pagues més és insòlit. Al final els 640 euros del salari mínim interprofessional no són tals perquè si fem la translació als 12 mesos estaríem parlant d'uns 750 euros. Sí que és veritat que tenen incidència sobre la negociació col·lectiva de segons quins sectors com un referent. Veiem bé que els sectors, com ara el turisme, i les empreses a mesura que vagin progressant han de fer un esforç per apujar salaris. Hi ha picaresques, com sabem, perquè hi ha gent contractada amb salari mínim interprofessional i després li completen els sous amb despeses de dietes, viatges, etc. Això ho hem denunciat perquè volem una contractació neta, clara i transparent.

Això és així. Les estadístiques diuen el que diuen. A més, en moments en què les dues administracions es van posar d'acord perquè hi havia un desfasament molt considerable doncs resulta que des de Madrid es va incomplir. Estaríem parlant de més de 740 milions d'euros d'acord amb la disposició addicional tercera. Després hi va haver un acord en què es deia que es dotaria Catalunya d'inversions més o menys el nivell del que representava la seva contribució al PIB sobre totes les inversions en infraestructures. Malauradament, tampoc s'ha complert i darrerament tenim un factor, el corredor mediterrani, que no és per a les persones, sinó per les mercaderies. A més, amb totes les mercaderies que venen de l'Àsia a través del canal de Suez, al descarregar als ports de la costa catalana, valenciana o murciana també evitaria contaminar en altres aigües de l'Atlàntic. Certament, el corredor mediterrani també va massa endarrerit.

Jo em remeto als fets. L'any 2011 Foment va anar a València a reclamar aquesta infraestructura. El mateix any vam acompanyar el president Artur Mas a demanar el corredor com una obra prioritària. En aquell moment vam aconseguir gràcies al president de Múrcia que el govern de Madrid es definís d'una manera clara sobre la prioritat de donar sortida al corredor, que era un element que li faltava per tirar la gran obra endavant. Fa poques setmanes també vam anar a Castelló a reclamar l'obra. Ens va semblar que la convocatòria de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) era correcta i era també nostra, perquè aquesta proposta ja l'havíem fet l'any 2011. Foment ha reclamat, reclama i reclamarà el corredor mediterrani perquè és essencial per a diverses comunitats espanyoles, entre elles Catalunya. Des de Foment també hem creat un observatori per impulsar aquestes obres.

Crec que la culpa és perquè s'ha dissenyat un gran projecte de l'AVE i de certs aeroports que està consumint la gran majoria dels recursos del capítol de les infraestructures. I com que no han quedat recursos per a la resta s'han anat endarrerint als diferents territoris, entre ells el català. Crec més en això que no en la voluntat de castigar Catalunya. En aturar aquest gran projecte es castiga també el País Valencià, Múrcia i Andalusia oriental. Crec que tot plegat és una manca de visió a mitjà i llarg termini per part de Madrid.

És evident que l'any 2016 ha estat un any fantàstic. No es repetirà d'una manera freqüent i tan important com els darrers tres anys. Enguany la previsió diu que no es creixerà tant però ho farà el doble que la mitjana europea. Aquest creixement té una lectura en el cas de Catalunya i mostra que a curt i mitjà termini el món de la política, el procés, no té una incidència directa sobre l'economia. El que hem de valorar és si a mitjà i llarg termini hi haurà incidències o no. Foment també treballarà amb això creant un pensament i un posicionament i estem per veure, igual com van fer els nostres col·legues britànics de la Confederation British Industry (CBI), les possibles conseqüències i com les podem afrontar. Hem de ser respectuosos amb el que serien les articulacions i les manifestacions ciutadanes. Nosaltres diem que les coses que van bé per complir la doble missió de generar riquesa i crear ocupació s'han de mantenir. La nostra patronal, molt important a Europa i la més antiga d'Espanya, ha de fer aquesta doble funció i buscar que l'entorn sigui favorable per a l'economia.

Jo interpreto que Catalunya es compon de tres terços: un terç que està a favor de la independència, un altre terç que no hi està necessàriament a favor i un altre terç que busca que li facin propostes per veure cap on es decanta.

Nosaltres animem que hi hagi propostes, si no hi haurà un problema. Ja haurien d'haver-se fet. Voldria recordar que l'any 2011, a l'escola d'estiu de Convergència, que es va fer a Sant Hilari de Sacalm, vaig fer la proposta d'un pacte fiscal per a Catalunya. Recordo que va ser sorprenent que aquesta patronal centenària parlés d'un pacte fiscal en aquell moment, però ho vam fer perquè els nostres avis ja ens havien passat al davant quan parlaven de “concierto económico” el 1889. En aquella presentació simplement vam recollir aquella petició de finals del segle XIX. Vam advertir fa més de cinc anys al govern de l'Estat que si no acceptava aquesta fórmula, aquesta nova realitat de finançament que era un clam a Catalunya, aquest terç central d'indecisos que comentava més amunt es podria decantar cap a la independència.

Cal generar un pacte institucional que respecti la identitat de Catalunya. La solució per a Catalunya seria fer un nou Estatut que hauria de votar-se pels ciutadans en un referèndum perquè no totes les regions són iguals. Catalunya és diferent.

És fàcil que hi hagi un referèndum, una mena de referèndum, a Catalunya. De fet, és molt probable que s'anunciï una mena de referèndum pel setembre i llavors ja veurem quins seran els resultats o conseqüències des de tots els punts de vista, socials, populars, legals, que hi pugui haver. Foment ha de ser respectuós amb el que demani la ciutadania perquè nosaltres som una institució de caràcter empresarial que ha d'ajudar al benestar. Sempre diem que dins el marc de la legalitat estarem sempre d'acord. Quan es parla del dret a decidir ha de ser dins del marc legal, de la mateixa manera que els empresaris sempre hem de contractar dins l'ordenament jurídic. El Constitucional forma part de tota l'arquitectura jurídica d'un estat. Dins del marc legal nosaltres sempre hi serem.

Una família té unes normes i una organització com la nostra també té una manera de funcionar. El més habitual és que les normes de comportament no cal escriure-les. En la junta del mes d'abril de l'any passat vam pensar que, com que veiem que hi havia alguna organització que envaïa competències d'altres organitzacions veïnes pròpies de Foment, llavors calia establir unes normes de funcionament. Eren només sis punts, no pas cent o dos-cents. Sis punts que són un full i mig. Tota la junta ho vam aprovar i en aquell moment la Cecot va dir que aquelles normes de funcionament no eren clares i s'hi va posar en contra. Un any després, però, amb converses i diàleg, la Cecot ha acabat entenent que és lògic que hi hagi aquestes normes de funcionament. Per aquest motiu ha acceptat el document d'acceptació i de funcionament.

En aquest moment tenim un president a la CEOE, que és de Foment del Treball, un dels tres vicepresidents és el president del Foment, que també és responsable d'una de les comissions més atractives, la de relacions internacionals. També tenim un català que porta les relacions laborals, hem incorporat un càrrec de relacions amb les Corts que també és de casa nostra. Podríem dir que les dues patronals funcionem com una bassa d'oli.

Hi ha una molt bona relació personal entre Josep González i jo mateix. No hi ha diàleg en aquest moment, no està damunt la taula de les dues institucions, la qual cosa no vol dir que en un futur els propers presidents tant de Foment com de la Pimec aniran cap a una integració.Crec que més endavant els futurs presidents de Foment, Pimec i Fepime arribaran a un acord, segur. Ara amb el procés polític que viu Catalunya tampoc és el moment ideal per trobar una solució perquè falta tranquil·litat, que és clau per trobar el camí cap a una integració.

Sí, i tant. La paralització d'un port és preocupant perquè atura un indret clau per a l'economia. Tenim la sort que el Port de Barcelona està molt ben portat per Sixte Cambra.