L'economia s'ha globalitzat però la garantia dels drets humans no ha seguit les mateixes passes. Els casos d'abusos d'empreses transnacionals als drets humans i mediambientals no ha minvat tot i els intents de diferents organismes internacionals per fer-los respectar i els creixents principis unilaterals de bon comportament de les empreses.

Per posar una dada, cada setmana l'ONG internacional Business and Human Rights, publica a la seva web una mitjana de 15 casos d'abusos de companyies arreu el món. Així ho explicava Mauricio Lazala, sotsdirector d'aquesta organització no governamental al seminari Empreses i Drets Humans que va organitzar l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) el passat mes de febrer a Barcelona. “Malauradament no han disminuït els casos des de l'estiu de 2011”, explicava Lazala en referència a la data en què l'Organització de Nacions Unides (ONU) va aprovar els principis rectors sobre les empreses i els drets humans que establia pautes per evitar els excessos de les corporacions en les seves inversions a l'exterior.

Des d'aleshores s'han generat molts documents i declaracions d'intencions d'organismes com l'OCDE, BM, OIT o FMI per posar fre als abusos. Ara bé, tot i això encara no existeixen instruments institucionals transnacionals per garantir els drets i per tant totes les declaracions de bona voluntat acaben convertint-se en paper mullat. Així ho concloïen els diferents experts participants en el seminari de l'Institut Català Internacional per la Pau. “Mentre els principis rectors de l'ONU no siguin vinculants resulten poc efectius per aturar les extralimitacions de les companyies”, lamentava Maddalena Neglia, cap de globalització i drets humans de la Federació Internacional pels Drets Humans.

D'aquesta opinió és el professor de dret constitucional de la Universitat de Girona i membre de la Fede.cat, Marco Aparicio, que explica que amb la concentració de capital s'han anat reduint jurídicament els àmbits de responsabilitat i els països -ni els d'acollida de les inversions ni els d'origen- tenen mecanismes per posar límits als incompliments en temes de drets laborals, sindicals i ambientals.

I mentrestant, es donen casos com els que va denunciar la BBC sobre refugiats sirians que són explotats en fàbriques tèxtils de Turquia que produeixen per a marques de moda molt conegudes, o l'informe elaborat per la Taula per Colòmbia, que certificava que la violència es va intensificar l'any 2007 a l'àrea comuna 5 de la ciutat colombiana de Buenaventura. Justament quan l'empresa TCBuen, controlada per la catalana Grup Marítim TCB, arrencava l'activitat per construir la terminal de contenidors del port. L'informe denunciava que es van multiplicar les amenaces, desaparicions, desplaçaments i assassinats.

Catalunya ha fet els darrers mesos alguns moviments per posar fi a fets com aquests. El passat mes de novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat donar suport al text dels principis rectors de l'ONU i obrir una via pròpia que es concreta en la creació d'un centre d'avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l'exterior.

El centre, que ha estat impulsat per la iniciativa civil especialment des de les ONG Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, hauria de posar-se en marxa el mes de juliol, segons el calendari pautat i el que va anunciar el mateix conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, al seminari de l'ICIP.

Per engegar aquesta estratègia el conseller va explicar que es comptarà amb la participació de tots els actors implicats: ONG, empreses, departaments, sindicats i altres, com les Cambres de Comerç. El centre serà públic i per tant farà extensible a tots els organismes de la Generalitat la responsabilitat de vetllar pel compliment dels drets humans.