El gener passat el club d'automobilistes holandesos ANWB va lliurar a Utrecht els prestigiosos premis Top Camping (abans Best Campings) que van distingir vint instal·lacions de l'Estat espanyol. Amb l'excepció de tres càmpings del País Valencià, la resta eren catalans. Pocs dies després, els premis Superplatz dels automobilistes alemanys ADAC tornaven a deixar un important carregament de reconeixements a Catalunya, amb una menció especial al Playa Montroig (Cambrils), un dels més guardonats de tot Catalunya i Europa. El seu director i tercera generació de la família propietària, Alejandro Giménez, explica que Catalunya s'ha posicionat com a un dels referents dels càmpings a tot Europa, amb el permís del Vèneto italià.

El Playa Montroig -amb 35 hectàrees, 1.200 parcel·les, 240 bungalous i capacitat per a més de 5.000 persones- va estrenar la temporada passada una àrea de wellness i va ampliar el centre de bellesa. Aquesta oferta s'afegeix a les instal·lacions esportives, de lleure i restauració existents. “Estem més a prop d'un resort de vacances on l'usuari pot trobar tot tipus de comoditats i diversions sense sortir de la instal·lació que no del càmping que tots guardem en la memòria”, subratlla Giménez.

Certament, el salt que ha experimentat el sector els darrers anys ha ocasionat un desacoblament entre la realitat sofisticada que, en molts casos, són avui dia, i la imatge de vacances barates que encara en té bona part de la població. La prova que això ja no és així és que van patir la crisi com tothom a partir del 2008. “En canvi en l'imaginari col·lectiu regna la idea que la crisi els va beneficiar”, explica el director general de turisme, Octavi Bono, que afegeix que la Generalitat està dedicant recursos a corregir aquests “apriorismes equivocats”.

“Ens valoren més a Europa que a casa”, es queixa Miquel Gotanegra, president de l'Associació de Càmpings de les comarques gironines i de la federació catalana, que representa uns 300 càmpings de tot el país, d'un total de 348 establiments. Per nombre de càmpings, Costa Brava (31%) i Pirineus (29%) són les marques turístiques líders, però per volum de places Costa Brava i Costa Daurada reuneixen gairebé el 70% de l'oferta. De fet, la transformació del sector és més accentuada a la costa, on hi ha les instal·lacions més grans, aquelles de més de cent hectàrees de superfície i 5.000 places. També és on la clientela és més internacional. Si bé, al conjunt del sector, el 38,1% són clients estrangers, als càmpings de les comarques gironines pot arribar en determinats mesos al 95% del total. França, Països Baixos i Alemanya són els principals mercats emissors dels clients dels càmpings catalans. Una altra dada important és l'alta fidelització: “Un 40% de la nostra clientela repeteix”, explica Alejandro Giménez. Són dades extrapolables a tot el sector. Aquest perfil de clientela exigent i fidel ha estat un motor del canvi. “Cada any hem d'invertir per renovar i oferir novetats als nostres clients”, explica Giménez.

Una de les respostes del sector ha estat una certa especialització dels càmpings. Les instal·lacions d'interior, per exemple, s'estan adaptant per captar col·lectius com ara el dels cicloturistes o els dels amants del senderisme. Als càmpings de les comarques de Girona han confeccionat una guia que agrupa les instal·lacions per àmbits d'interès, n'han identificat una desena, entre els quals el turisme cultural, el golf, els esports aquàtics, el vi, benestar o els glampings, càmpings de luxe. L'aposta que en els darrers anys s'ha fet per les caravanes i els bungalous també ha ampliat el perfil d'usuaris, segons destaca Berta Cabré, presidenta dels Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre.

A diferència d'altres sistemes d'allotjament com els hotels, la transformació dels càmpings està sent liderada per les petites empreses familiars propietàries, algunes en la tercera generació, que hi reinverteixen els beneficis. Els càmpings de Tarragona calculen que han invertit 40 milions d'euros l'últim any i els de Girona estimen que hi han destinat 45,5 milions els darrers tres anys.

El que podria haver estat una feblesa, Octavi Bono pensa que s'ha demostrat que no ha estat així, potser gràcies al fort associacionisme del sector. “Fan molta pinya”, subratlla. Això es detecta sobretot en la promoció exterior. Cabré destaca que les associacions canalitzen la presència de les instal·lacions a les fires europees més importants del sector i la seva participació en les diverses accions de màrqueting. Aquesta inversió és clau perquè els càmpings comercialitzen directament la seva oferta. “Hem estat capaços de mantenir-nos al marge de la intermediació i portar les regnes de la promoció”, diu Gotanegra.

Però les coses comencen a canviar. A França, on l'oferta de càmpings és molt superior a la d'Espanya, ja ha irromput la lògica de la cadena, amb propietaris que han adquirit diverses instal·lacions. “Caldrà veure què passa a casa nostra, però fins ara el sistema de propietat familiar ens ha portat a la situació favorable actual”, diu Cabré.

No hi ha estudis sobre l'impacte econòmic del sector però es calcula que a Catalunya factura uns cent milions d'euro, ocupa unes 4.000 persones i genera uns 10.000 llocs de treball indirectes.