Com puc aconseguir que l'equip faci el que vull?
Com puc aconseguir que l'equip faci el que vull i com ho vull? Aquesta és una de les preguntes que més empresaris m'han fet al llarg dels anys i la resposta és simple: no pots.
A l'empresa, com a la vida, no pots obligar ningú a fer res que no vulgui, si no és amb coacció i/o violència. Però, a més, no crec que a cap empresari li interessi que el seu personal faci el que ell vulgui, només perquè ell ho diu, sinó que vol que la gent ho faci convençuda que és la millor opció. I, per a això, has de crear un entorn on fer sigui millor i més important que no fer. I on fer-ho bé impliqui una millor situació per a ells que fer-ho malament.
I com pots crear aquest entorn saludable per a l'empresa i per a l'equip? La relació entre empresari i treballador es basa en 4 grans eixos que alimenten l'empresa d'una manera eficaç i eficient. Aquests eixos són els principis, l'autonomia, l'atenció i la responsabilitat; i, malgrat que seran aplicables de maneres diferents, no poden modificar-se si es vol que l'empresa flueixi amb naturalitat i l'equip estigui en un entorn empresarial productiu i feliç.
D'aquests quatre eixos, l'empresari aporta els principis i l'autonomia. És a dir, l'empresari aporta uns valors i unes normes, i prou llibertat per seguir-les sense la seva intervenció constant.
En una empresa, l'empresari crea el joc (el negoci). Un joc al qual tothom hi vulgui jugar i que disposi d'ingredients com la responsabilitat, el repte, la confiança, el compromís, la diversió i el premi, per esdevenir un èxit. Quan l'empresa comença a tenir un equip, aquest ha de jugar-hi basant-se en unes normes clares i, si algú no hi vol jugar (sense aportar alternatives), ha d'entendre que el joc seguirà sent el mateix. Això no treu que, si el treballador no vol jugar-hi o vol canviar les normes de manera unilateral, aquest haurà d'entendre que potser sobra del joc... i de l'empresa.
En segon lloc, l'empresari aporta confiança a la relació. És a dir que, en lloc de crear una relació basada en la vigilància constant i la dependència del líder, la relació està pensada perquè, donats un marc de treball i uns procediments, el treballador pugui desenvolupar-se lliurement. Així, com a empresari ens cal dedicar-nos a millorar els nostres resultats, fent coses noves i/o d'una manera diferent, oi? Perquè, al final, només quan actues per canviar el que fas és quan obtens resultats.
Què aporta el treballador?
Atenció i responsabilitat són els dos principis que haurien de regir qualsevol organització empresarial; però també de qualsevol comunitat humana. Si no som capaços d'estar amatents a l'entorn, al client, als companys, als veïns, no aportarem valor, que és la base de l'èxit. Pot passar, però, que cometem errors en aquesta atenció. I és llavors quan actua la responsabilitat. Si no assumim les conseqüències de les nostres accions, si no som responsables d'allò que fem, llavors tenim un problema: com a persona, però també com a organització. Qui va topar amb el meu cotxe al garatge va demostrar una manca d'atenció però també, i això és el més preocupant, una falta de responsabilitat que l'invalidava per a qualsevol tasca clau.
Hem de demanar als treballadors que estiguin atents a la seva feina i que siguin responsables d'allò que fan. I, per ser responsables, cal que tinguin prou autonomia per prendre decisions dins del seu àmbit. És el que se'n diria un executiu. Peter Drucker ho va escriure al seu llibre The effective executive quan parlava d'executiu, no com a càrrec sinó com a actitud. L'executiu és aquell que executa i té en compte els resultats i el valor que provoquen les seves accions. Tu, com a empresari, ets executiu. Però també pots demanar als teus treballadors que, dins del seu àmbit, ho siguin.
