Successos

Successos

Un crim sense resoldre

L'entorn familiar d'una de les acusades de l'assassinat de la jove mataronina Helena Jubany reclama que es reobri el cas abans que prescrigui

Quinze anys després, es mantenen els mateixos interrogants sobre aquesta tràgica mort

El cos de la noia, que tenia vint-i-set anys, es va trobar al pati interior d'un edifici de Sabadell

Els familiarsd'Helena Jubany consideren que els qui la van matar avui encara són al carrer

El matí del 3 de desembre del 2001, un veí de Sabadell va localitzar el cos de la jove mataronina Helena Jubany al pati interior d'un edifici de la ciutat vallesana. Anava tota nua, tenia cremades al cos i al terrat des d'on la van llançar hi van trobar la seva roba plegada, alguns flocs de cabells seus i llumins per terra. Jubany, que aleshores tenia 27 anys, treballava de bibliotecària a Sentmenat, li agradava escriure i la natura. De fet formava part d'un grup d'excursionistes de la ciutat. Tot va començar el 17 de setembre quan a la porta del pis que tenia de lloguer es va trobar una orxata, unes pastes i un anònim que deia: “Helena, sorpresa. Passàvem per aquí i hem dit: a veure l'Helena què s'explica. Som ???? (et farem un truc) [“A menjar-s'ho tot”].” Però ella no en va fer cas.

Vint-i-dos dies després, el 9 d'octubre, en va rebre un altre acompanyat d'un suc de préssec on es podia llegir: “Helena, abans que cap altra cosa esperem que et prenguis això amb el mateix sentit de l'humor que nosaltres. A la tercera et destaparem el misteri. És força segur que et facis un bon tip de riure. Ens agradaria molt tornar a coincidir en una excursió de la UES [Unió Excursionista de Sabadell]. Ja en parlarem! Ara anem a veure si trobem un lloc bueno, bonito i barato a Sabadell per perfeccionar l'anglès. Ah! Bon profit, no ens facis un lleig, eh?! A la tercera ja ens convidaràs tu, no ho posem en dubte. Petons.” Aquest cop l'Helena sí que es va beure el suc i mentre estava a la feina es va trobar malament. Encuriosida, va enviar a analitzar-lo i va descobrir que la beguda duia una mena d'ansiolític somnífer.

El veritable malson va arribar el 30 de novembre, el dia que Jubany va desaparèixer. Segons la investigació, aquell divendres hauria rebut una trucada telefònica al matí, i al migdia, hauria sortit de casa amb el cotxe fins al carrer Calvet d'Estrella 48 de Sabadell, i allà, al pis de dos coneguts seus –Montse Careta i Santi Laiglesia– va ser drogada, deixada inconscient i segrestada. Una situació que s'allargaria tot el dissabte. Amb l'objectiu d'aconseguir una coartada, tant Careta com Laiglesia van marxar aquella mateixa jornada de bon matí a una excursió de la UES, tot i que no hi estaven inscrits prèviament. El sumari descriu, però, que la matinada de dissabte a diumenge diverses persones van pujar Jubany al terrat de l'edifici i la van llançar d'una altura de quatre plantes al buit encara viva. Aparentment, els assassins van orquestrar una escena per fer creure a la policia que la víctima s'havia suïcidat i durant un breu període de temps aquesta va ser la principal hipòtesi. Però tot es va capgirar quan van arribar els resultats de les anàlisis toxicològiques. La jove havia ingerit un còctel de fàrmacs sedants trenta-cinc vegades superior a una dosi terapèutica i els forenses van determinar que la quantitat de droga subministrada va deixar Jubany en un estat de son molt profund, gairebé en coma, i que això feia impossible que ella sola pugés al terrat i es precipités daltabaix.

Montse Careta, Santi Laiglesia i una altra jove vinculada també a la Unió Excursionista de Sabadell, Anna Echaguivel, van ser imputats durant el judici però les sospites es van centrar en Careta. Cinc mesos després que la tanquessin a Wad-Ras, i després de repetir mil cops que era innocent, es va suïcidar dins de la presó.

Poc més de quinze anys després, l'assassinat continua sense haver-se resolt i tant la família de Careta com la de Jubany consideren que abans que prescrigui s'hauria de reobrir. Les incògnites continuen sent moltes. Per començar es desconeix a hores d'ara el mòbil del crim i es posen en dubte algunes actuacions, com ara que la detenció de la principal sospitosa es fes al migdia i fins al vespre, sense que ningú el vigilés, no es fes l'escorcoll del pis que compartia amb Laiglesia al carrer Calvet d'Estrella. Un lloc on van trobar una capsa de les pastilles que hauria pres Jubany i la dels llumins amb què l'haurien cremat al terrat, dues proves concloents per assenyalar-la de la mort de la jove mataronina. L'entorn de Montse Careta creu que algú va “preparar” tot plegat per inculpar-la. El de Jubany recorda que ja durant tot el procediment judicial van demanar que es portessin a terme més proves perquè entenien que hi podia haver més implicats però el jutge instructor del cas va denegar-ho. El seu germà, Joan Jubany, explica que sempre han lamentat que es desistís d'intentar aclarir el crim. “Si volen tornar a obrir-lo tenen feina per fer, ho hem demanat reiteradament des que es va arxivar el cas”, diu. Considera que encara hi ha fils per estirar que serveixin per desvelar les nombroses preguntes que encara manté aquest tràgic succés i determinar qui va ser l'autor o autors de la mort de l'Helena. Perquè els que la van matar, avui encara són al carrer.

Amb la voluntat de mantenir viva la memòria d'aquesta mataronina inquieta i apassionada per la literatura i l'escriptura, l'any 2008 es va crear una associació que promou un premi literari que duu el seu nom. Un guardó de narració curta o de recull de contes per ser explicats que s'entrega anualment a la ciutat que la va veure néixer.

Premis
Helena Jubany va morir assassinada el 2001, però per mantenir-ne viu el record anualment s'entreguen a Mataró uns premis literaris que duen el seu nom.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.