Visito Neiva i Florencia, a Colòmbia; Mérida, a Mèxic, i Manta i Pedernales, a l'Equador, un ventall de ciutats intermèdies i petites amb una problemàtica compartida: passar del pla al projecte, del paper al terreny, de la intenció a l'acció. Em van ensenyar que planificar era el primer pas per assolir un objectiu, un full de ruta ajustant proposta amb diagnosi, combinant ambició amb realitat. El següent pas per desplegar el pla era convertir-ho en accions concretes, en projectes. Com si d'un trencaclosques es tractés, on cada peça és una entitat singular, un projecte, i la imatge final apareix quan les tenim totes col·locades. Dit així sembla fàcil, però la dificultat de dur-ho a la pràctica és una gran barrera per a moltes ciutats com les que he visitat. Ciutats atrapades en paper: lleis que no van acompanyades de reglament i plans amb uns continguts de vegades insuficients i d'altres tan sofisticats que en cap cas reconeixen les capacitats tècniques i de personal limitades de les administracions locals en certes realitats urbanes. Fer un pla esdevé un esforç, un somni col·lectiu de paper que omple prestatgeries però que mai arriba a donar forma a la realitat. Aquesta es crea, es construeix al marge i ja es poden imaginar el resultat.

Constatar aquesta situació em fa repensar la meva pròpia pràctica. Quin sentit té tot aquest esforç, de recursos humans i econòmics, si no ha de comportar millores en la vida diària de les persones que habitem les ciutats? Deixem de pretendre que ens enfrontem a problemes o qüestions senzilles. Planificar i construir ciutats és un procés llarg, ple de reptes i entrebancs, en què participen molts actors i es manifesten molts interessos, que combina dinàmiques del passat i del present i aposta per unes altres de futur. Ja és prou complex, no cal fer-ho complicat. Així que reprenc el primer punt de la planificació, combinar ambició amb realitat. Comencem fent-ho petit, amb objectius ajustats a cada realitat, que resolguin els problemes reals i no repliquin solucions prestades. Potser serem més a prop d'aconseguir un impacte real, de construir noves capacitats, de reforçar institucions i de fer ciutat amb ambició ajustada i singular a cada lloc.