Precisament la vigília d'unes eleccions holandeses en què l'extrema dreta islamòfoba podria fer història, la justícia europea va avalar ahir la prohibició de dur el vel islàmic a la feina. Després d'una campanya gairebé monopolitzada pel debat immigració-integració-identitat i d'un xoc diplomàtic amb Erdogan que ha acabat amb la diàspora turca manifestant-se als carrers de Rotterdam, el Tribunal de Justícia de la UE va reconèixer la llibertat de les empreses per exigir neutralitat religiosa als treballadors que estan de cara al públic, davant dels clients, i per acomiadar-los si s'hi neguen.

Segons els jutges de Luxemburg, “la prohibició de dur el vel islàmic” als treballadors “no representa pas una discriminació directa per motius religiosos”. I el mateix passa amb “els símbols visibles polítics o filosòfics”: les empreses europees tenen dret de vetar-los per oferir una imatge neutral als seus clients. La prohibició, però, ha de constar explícitament, per escrit, en la normativa interna de l'empresa (no s'hi val acomiadar una empleada només perquè un client s'hagi queixat). I ha de ser proporcional: s'ha de limitar només als treballadors que tenen contacte amb el públic, quan sigui “estrictament necessari”, i no es pot vetar el vel islàmic si, alhora, es permet dur una samarreta d'un partit polític, per exemple.

Tot i que la sentència del Tribunal de Justícia de la UE es refereix a dos casos concrets, a França i Bèlgica, de treballadores acomiadades per voler dur el vel islàmic a la feina, estableix una jurisprudència vàlida per a totes les empreses europees. I compte perquè precisament un jutge de Palma acaba de condemnar, el passat 13 de febrer, l'empresa Acciona a pagar 12.383 euros a una treballadora de l'aeroport castigada perquè duia hijab al seu lloc de treball. Segons l'opinió de la justícia europea Acciona tindria raó i va fer bé de sancionar-la en fins a set ocasions, el 2015 i 2016, per “haver-se resistit” a les “exigències d'uniformitat i imatge corporativa de l'empresa”. L'empleada havia denunciat que no poder dur vel va alterar “greument” el seu estat “psíquic i emocional” i fins i tot va tenir un avortament.

El primer cas estudiat pels jutges de Luxemburg és el de Samira Achbita, a Bèlgica: després de tres anys treballant com a recepcionista a G4S Secure Solutions va demanar poder dur el vel i l'empresa no li va donar permís, al·legant la seva política de neutralitat. El segon cas és el de l'enginyera Asma Bougnaoui, acomiadada el 2009 per l'empresa Micropole després que un client es queixés que duia vel, a França. L'organització Open Society Justice Initiative, del magnat George Soros, va criticar ahir la sentència perquè “les dones musulmanes poden veure's excloses del seu lloc de feina”. “Debilita la garantia d'igualtat, que és el nucli de la directiva antidiscriminació”, lamenta una de les seves responsables, Maryam Hmadoun.

La polèmica pel vel islàmic i aquesta sentència també coincideix amb la precampanya electoral francesa, a només un mes d'una primera volta de les presidencials que, segons els sondejos, guanyarà la ultradretana Le Pen.