ONU
judicialització del procés
Drets porta a l'ONU la “politització” de la justícia espanyola
L'entitat se suma a la petició al relator sobre la independència de magistrats i advocats de les Nacions Unides perquè visiti l'Estat i comprovi “la greu situació que pateix el poder judicial”
L'associació fa arribar a l'ONU un informe sobre “la situació política i la violació dels drets fonamentals a Catalunya”
L'associació catalana de juristes Drets s'ha sumat des de Catalunya a la iniciativa de les organitzacions espanyoles Jueces por la Democràcia (JpD) i Rights International Spain, que fa poques setmanes van formular una petició al relator especial sobre la independència de magistrats i advocats de l'Alt Comissionat de Drets Humans de l'ONU, Diego García-Sayán, perquè visiti l'Estat espanyol i comprovi “la greu situació que pateix el poder judicial”. El relator forma part d'un organisme independent que s'aixopluga sota el paraigües de Nacions Unides i que té la seu a Suïssa. La seva feina és vetllar perquè els països ofereixin prou garanties jurídiques als ciutadans. A partir de peticions com les de les de les tres entitats esmentades, el relator decideix si la causa que es denuncia té fonament, visita el país motiu de la queixa i emet un informe. L'organització l'integren persones de reconegut prestigi.
L'entitat catalana –formada per professionals del dret i creada l'octubre del 2004–, comparteix amb els seus col·legues de la resta de l'Estat que els polítics espanyols, especialment el govern de l'Estat, mediatitzen el nomenament de jutges i fiscals, especialment al Consell General del Poder Judicial. El president de Drets, Sergi Blázquez, valora molt el fet que Jueces por la Democràcia (JpD) i Rights International Spain, hagin fet el pas de portar a Europa la situació de “manca de separació de poders que es produeix actualment a l'Estat espanyol”, malgrat que ells no fan referència al cas català. És per aquest motiu que Drets convida el relator de l'ONU a incloure una visita a Barcelona en la seva visita oficial a l'Estat per poder conèixer de primera mà “la crítica situació” que pateix la independència judicial a causa del procés democràtic que viu el país.
Sergi Blázquez firma la carta adreçada al relator [que s'adjunta a aquest article], al qual acompanya “l'Informe sobre la situació política i la violació dels drets fonamentals a Catalunya”. Aquest document [que s'adjunta a aquest article] a banda de definir Catalunya com a nació, explica la situació que es produeix a partir de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya el 2006 i com el 2010 el Tribunal Constitucional el redueix a miques. A partir d'aquí l'informe recull el despropòsit d'actuacions de la fiscalia en contra de tota mena de càrrecs electes, als qui s'acusa de desobediència -i en un cas sedició- per defensar el dret d'autodeterminació dels catalans.
Viola el dret espanyol
Sergi Blázquez afirma que a banda de violar el dret internacional, Espanya “viola la Constitució de manera flagrant, atès que no respecta el principi que tots som iguals davant la llei”.”A una gent se l'imputa per les seves idees i a d'altres no”, conclou el president de Drets.
Blázquez adverteix que Europa té “totes les facultats del món” per fer passar l'Estat per l'adreçador i obligar-lo a modificar la seva política en aquest àmbit, “així com ho ha fet, per exemple, obligant a tornar els diners de les clàusules sol, contravenint una sentència del Suprem”. El president de Drets manifesta que “Espanya haurà de complir allò que li digui la Comissió i la Unió Europea, si no vol rebre sancions”.
Sobre la possibilitat que les inhabilitacions de Mas, Ortega i Rigau acabin al Tribunal de l'Haia no ho veu descabellat, ans al contrari: “”acabarem davant del Tribunal dels drets Humans i davant d'una sentència internacional”.”Europa acabarà decidint”, conclou.
L'informe que s'adreça al relator és el mateix que 12 entitats, entre elles Drets, va fer arribar a les Nacions Unides. Les associacions eren l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans; el CIEMEN; la Fundació Catalunya; la Fundació Congrés de Cultura Catalana; la Fundació Societat i Cultura; el PEN Club; l'ICEC (International Comission of European Citizens); l'ANC; el FOCIR (Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes); Sobirania i Justícia i la Plataforma pel Dret a Decidir.