L'hora dels pressupostos

Catorze mesos després que es cons­tituís l'actual govern, i nou després que veiés tom­bat el pri­mer intent de dur a apro­vació els pres­su­pos­tos del 2016, el Par­la­ment debat avui i demà, amb un pacte tan­cat entre Junts pel Sí i la CUP, els comp­tes del 2017 i la seva llei de mesu­res, un pas deci­siu per implan­tar millo­res en molts àmbits soci­als però també per al procés sobi­ra­nista. En les últi­mes set­ma­nes tots dos grups han aca­bat de nego­ciar, també amb el govern, els ser­rells de l'acord marc –l'última dis­crepància, superada la set­mana pas­sada, ha estat sobre l'apli­cació de l'impost sobre els vehi­cles con­ta­mi­nants, que al final apli­carà exemp­ci­ons als trans­por­tis­tes–, i s'han nego­ciat alhora esme­nes menors entre tots els grups, tot i que en el ple, que comença aquesta tarda amb el dis­curs dels por­ta­veus, hi arri­ba­ran fins a 1.834 esme­nes vives: 1.122 del pri­mer pro­jecte de llei, i 712 del d'acom­pa­nya­ment, que es vota­ran ínte­gra­ment demà. Fins a última hora, doncs, res­tarà oberta la pos­si­bi­li­tat de petits retocs en una llei i en l'altra, en prin­cipi secun­da­ris.

Curi­o­sa­ment, l'últim dels molts entre­bancs que han hagut de superar els comp­tes no és per un tema econòmic o finan­cer, sinó polític. En con­cret, pel dic­ta­men del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries, a instàncies de C's, el PSC i el PP, segons el qual és incons­ti­tu­ci­o­nal la dis­po­sició addi­ci­o­nal 31a de la llei del pres­su­post, que insta el govern, “dins les pos­si­bi­li­tats pres­su­postàries del 2017, a habi­li­tar les par­ti­des per garan­tir els recur­sos neces­sa­ris en matèria d'orga­nit­zació i gestió per fer front al procés refe­ren­dari sobre el futur polític de Cata­lu­nya, en el marc de la legis­lació vigent en el moment de la seva con­vo­catòria”. JxSí, bàsica­ment el sec­tor del PDe­CAT, advo­cava per obeir la reso­lució eli­mi­nant o esme­nant el text, men­tre que la CUP era par­tidària de man­te­nir-lo igual. Al final, l'acord salomònic és que s'accepti una esmena viva dels anti­ca­pi­ta­lis­tes perquè el text sigui el mateix sense l'al·lusió final a la legis­lació vigent, i JxSí hi afe­girà amb una esmena d'addició la pun­tu­a­lit­zació que la votació s'ha de fer “tenint en compte el tre­ball des­ple­gat pel Pacte Naci­o­nal pel Referèndum” i “d'acord amb els cri­te­ris” del dic­ta­men del CGE. Si no hi ha un gir d'última hora, no s'apro­varà l'esmena de modi­fi­cació de Cata­lu­nya Sí que es Pot, simi­lar a la d'addició de JxSí, però que com­por­ta­ria eli­mi­nar el text pro­posta de la CUP.

Segons els cupai­res, en cap moment s'ha arri­bat a nego­ciar això, perquè la inclusió d'una clàusula explícita pel referèndum era un punt bàsic, si no el fona­men­tal, perquè les bases accep­tes­sin votar el pres­su­post, men­tre que fonts repu­bli­ca­nes mini­mit­zen la dis­po­sició i asse­gu­ren que, hi sigui o no, i encara que el TC la sus­pen­gui –l'opo­sició ja ha avi­sat que la hi denun­ci­a­ran– el referèndum es farà igual­ment. L'escull, doncs, se sal­varà, però el debat de fons entre els inde­pen­den­tis­tes sobre quan i com cal començar a deso­beir con­ti­nua en les con­ver­ses que man­te­nen al Par­la­ment sobre la fórmula a seguir per con­cre­tar la des­con­nexió en els pro­pers mesos. És a dir, quan i com s'ha de con­vo­car el referèndum, si cal una llei pròpia, a banda de la de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, i en quin moment s'ha o s'han d'apro­var.

Més enllà d'això, l'aug­ment de recur­sos per l'incre­ment d'ingres­sos arran de la millora de l'eco­no­mia, i per la reducció dels tipus d'interès, ele­ven subs­tan­ci­al­ment els fons dis­po­ni­bles en el pres­su­post del 2017 res­pecte del vigent fins ara, el pror­ro­gat del 2015, que es dedi­ca­ran sobre­tot a des­pesa social. Tal com va que­dar el text després del tràmit en comissió, així, als 1.170 mili­ons més que ja es pre­ve­ien per aquest con­cepte, cal afe­gir-n'hi 35 més als 208 ja pre­vis­tos per a la implan­tació de la renda mínima garan­tida, i els 140 mili­ons més que es des­ti­na­ran a Edu­cació. En con­cret, a con­trac­tar uns 5.500 nous mes­tres (2.000 més dels 3.500 ini­ci­al­ment pre­vis­tos).

La cessió en aquests dos punts aca­barà arren­cant el sí de la CUP, a més de la con­creció del govern en els pas­sos del procés cons­ti­tu­ent poste­rior a l'even­tual pro­cla­mació de la república. També tira enda­vant, en tra­mi­tació a banda, el nou impost sobre actius no pro­duc­tius, si bé final­ment no es toca­ran els tipus de l'IRPF, Patri­moni ni Suc­ces­si­ons, com volien els anti­ca­pi­ta­lis­tes.