JxSí i CUP tiren endavant els comptes en un ple tumultuós

Ha cos­tat sang, suor i llàgri­mes, però la Gene­ra­li­tat ja té pres­su­post apro­vat per al 2017, llei de mesu­res inclosa. Amb els vots de JxSí i dos dipu­tats de la CUP –a més de l'abs­tenció dels altres vuit–, el Par­la­ment va donar llum verd ahir als pri­mers i en prin­cipi últims comp­tes de l'actual govern, els de la “postau­to­no­mia i la prein­de­pendència”, segons insis­tia a bate­jar-los el pre­si­dent, Car­les Puig­de­mont; això sí, després d'un ple aspre que va tor­nar a pale­sar que la divisió entre grups inde­pen­den­tis­tes i uni­o­nis­tes va in cres­cendo, i que va obrir la porta a una nova causa al TSJC, que seria ja la ter­cera, con­tra la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell.

La sessió, que ja es pre­veia tensa, es va enve­ri­nar del tot quan For­ca­dell va lle­gir una nota, just abans d'afron­tar la votació de les esme­nes i el cos del pres­su­post, que al matí mateix li van fer arri­bar el secre­tari gene­ral, Xavier Muro, i el lle­trat major, Antoni Bayona. Els juris­tes l'adver­tien que, al seu enten­dre, “la votació i even­tual apro­vació” de la dis­po­sició addi­ci­o­nal 31a, que insta el govern a reser­var recur­sos per al procés refe­ren­dari i que el dic­ta­men del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries ja va con­si­de­rar incons­ti­tu­ci­o­nal, “com­por­ta­ria igno­rar” la inter­lo­cutòria del TC, que dic­tava el deure d'impe­dir qual­se­vol acció que con­tra­vingués la sentència de nul·litat de la decla­ració del 9-N, que va ini­ciar simbòlica­ment el procés. L'escrit cen­su­rava igual­ment l'esmena de la CUP, i a més asse­gu­rava que l'even­tual apro­vació de la de Cata­lu­nya Sí que es Pot o la de Junts pel Sí –que de fet ja havien reti­rat abans del ple per votar la dels de la con­fluència, de con­tin­gut simi­lar– tam­poc can­vi­a­ria la situ­ació per molt que mati­ses­sin la dis­po­sició ini­cial.

Després d'un petit recés dic­tat per For­ca­dell, l'opo­sició en bloc va sor­tir a recla­mar una reunió urgent de la mesa i un nou informe jurídic per recon­si­de­rar l'accep­tació de la votació d'aques­tes esme­nes, que s'havia acor­dat tra­mi­tar dijous pas­sat amb un informe favo­ra­ble sobre la taula d'un ter­cer lle­trat del Par­la­ment, segons va al·legar el pre­si­dent de JxSí, Jordi Turull, que també subrat­llava la invi­o­la­bi­li­tat dels dipu­tats per pren­dre deci­si­ons. En aquesta línia, For­ca­dell refu­sava la petició de l'opo­sició recor­dant que el ple és “l'òrgan suprem”, i tam­poc accep­tava con­vo­car tot seguit la junta de por­ta­veus, com se li recla­ma­ria lla­vors per motius simi­lars, perquè ja havia cri­dat a votació.

A l'hora de la veri­tat, JxSí va votar per un cos­tat subs­ti­tuir la dis­po­sició 31a per un text de la CUP que eli­mina la referència a fer el referèndum “en el marc de la legis­lació vigent en el moment de la seva con­vo­catòria”. Per cert, amb el vot a favor també de la dipu­tada de Podem Àngels Martínez, con­tra qui el grup podria estu­diar ara si actua. Això sí, JxSí també va votar una esmena teòrica­ment de modi­fi­cació de CSQEP, que reclama que el referèndum s'aten­gui el dic­ta­men del Con­sell de Garan­ties (és a dir, que no sigui uni­la­te­ral) en una votació en què, com l'ante­rior, l'opo­sició va deci­dir no par­ti­ci­par, a excepció, per error, de tres dipu­tats que van votar no (dos de C's i un del PSC), entre els quals la cap de l'opo­sició, Inés Arri­ma­das. Junts pel Sí va jus­ti­fi­car el seu vot a favor pel fet que així que­den inclo­ses les dues vies del “referèndum o referèndum”, i no hi veu incom­pa­ti­bi­li­tats. Ara, si algun grup con­si­dera que sí i ho denun­cia en la pro­pera mesa, aquesta podrà dema­nar un informe “d'har­mo­nit­zació” als lle­trats, el resul­tat del qual hau­ria de tor­nar a ser votat en ple. La mesa, això sí, també podria deses­ti­mar la petició, amb la qual cosa el text de CSQEP seria en la pràctica d'addició al de la CUP.

En una sessió molt més tran­quil·la, el ple va apro­var a la tarda la llei d'acom­pa­nya­ment, en què l'opo­sició va retreure falta de diàleg i que no s'hagi abor­dat una reforma fis­cal.