El sector del llibre ha perdut una part important de facturació amb la crisi, que ha causat problemes en tota la cadena del llibre: autors –que han cobrat menys per drets–, llibreters, distribuïdors i editors. En aquest moment, hi ha una lleugera recuperació de la facturació, però és molt improbable que es pugui tornar al nivell d'ingressos d'abans de la crisi per diversos motius, entre els quals hi ha sens dubte les noves tecnologies, que han provocat un canvi d'hàbits en els lectors, especialment entre els més joves, que tenen més oferta per ocupar les hores d'oci. El sector s'ha adaptat a la nova realitat i és en aquesta nova situació que ens hem de moure. Entre altres coses, el que s'ha fet és ajustar les tirades. El problema és que sovint ens trobem amb projectes interessants per editar i, amb les tirades que hem de fer en català pel mercat que tenim, acaba sent difícil quadrar els números, però aquesta és la realitat en què ens trobem i a la qual ens hem d'adaptar.

Una cosa són els canvis tecnològics i el fet que la revolució digital ha generat més oferta d'oci, ja que actualment a la xarxa trobem moltíssims continguts. Els que editem llibres de no-ficció, una de les primeres preguntes que ens hem de fer és si el contingut del projecte que tenim entre mans ja es pot trobar a internet o no. Per posar un exemple fàcil d'entendre, fa quinze anys, si una persona volia cuinar un rostit, havia de preguntar la recepta a la família o a algun conegut o bé l'havia de consultar en un llibre de cuina. Ara el primer que fa una persona si no sap com es fa un rostit o un plat de pasta és buscar-ho a internet, i hi trobarà descripcions, vídeos, etc. Així podríem seguir amb molts altres exemples que han modificat la realitat de molts sectors, i també la del món editorial. Una altra qüestió són les descàrregues il·legals, que el que fan és empobrir la nostra cultura pel fet que priven d'ingressos tot el sector. A l'Estat espanyol no hi ha un marc legal en què es pugui desenvolupar d'una manera correcta un model de negoci editorial digital, cosa que no passa en altres països, on s'és molt més estricte. No donar valor a allò intangible, a la propietat intel·lectual, és no donar valor al coneixement, i això ho podem pagar molt car com a societat.

El foment de la lectura hauria de ser una prioritat de totes les institucions, des de les més petites, les locals, fins a les d'àmbit més gran. Per exemple, ha estat una bona iniciativa la campanya de la Generalitat Fas 6 anys. Tria un llibre, però cal insistir encara molt més en el foment de la lectura entre els més joves. Com a país, tenim una assignatura pendent de resoldre, que és destinar més recursos a les biblioteques escolars. Per tenir una bona societat lectora, cal començar des de la base, i penso que en aquest sentit queda molt camp per córrer. També cal donar valor a la biblioteca personal de cadascú. Els llibres que has llegit en les diverses etapes de la teva vida formen part del que tu ets i, per tant, la teva biblioteca personal és una autèntica calaixera de records i emocions per reviure.

L'edició en català ha resistit aquests anys de crisi adaptant-se a una nova i dura realitat. El nombre de títols que es publiquen en català no ha registrat grans canvis, ni cap amunt ni cap avall, des de fa una colla d'anys. I, pels potencials lectors de parla catalana que hi ha, és correcte, però ens falten més lectors perquè el sector pugui tenir estabilitat. Pensem que competim per tenir espais en els punts de venda amb el gran nombre de llibres que s'editen a l'any en castellà, que és una de les llengües més importants del món, i això és sens dubte una dificultat. En l'àmbit empresarial, el sector està molt atomitzat. Em sembla que seria desitjable que hi hagués editorials grans, mitjanes i petites, i en aquest sentit diríem que hi ha un salt molt gran entre el que fan i el que poden fer els grans grups editorials i la resta del sector, que en general està format per editorials petites o molt petites. És molt important per a la cultura catalana que les noves veus literàries tinguin el seu espai. Estem veient com van sortint nous noms, amb aportacions molt interessants al panorama editorial en català, i és imprescindible que aquestes noves veus tinguin el seu espai per desenvolupar-se i promocionar-se. En aquest sentit, és important remarcar la tasca que fa precisament el sector editorial que no disposa de més recursos. En aquesta mateixa línia, cal remarcar el prestigi de la nostra literatura i dels nostres autors. Iniciatives com el premi Òmnium a la millor novel·la en català de l'any, que s'acaba d'anunciar, són molt positives, així com, per exemple el premi Llibreter, que ha permès donar a conèixer llibres i autors excel·lents.

Ens trobem un Sant Jordi similar al dels darrers anys, amb la particularitat que enguany és diumenge. Però, amb el temps que fa que em dedico al món de l'edició, he vist diades de Sant Jordi en plena Setmana Santa i sempre ens n'hem sortit. És cert que, com que és festiu, el lloc on es facin les compres pot variar. Sant Jordi és un invent extraordinari, perquè durant uns dies el llibre és el centre informatiu del panorama cultural català i això està molt bé. Ara bé, hem de pensar que els autors, els llibreters i els editors ho som tot l'any, i que cal editar, vendre i, sobretot, llegir llibres tots els dies de l'any.