La construcció de la Unió Europea i del mercat únic li deu més a les sentències del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que al procediment dels estats membres, que solen tenir una indissimulada inclinació al proteccionisme. Segurament per això la cort de Luxemburg i els seus 28 jutges –un per cada estat membre- s'han convertit en una mena de bèstia negra per a euroescèptics i eurofòbics. De fet, els defensors del Brexit van esgrimir les seves decisions a favor del lliure moviment de persones i empreses per atiar el vot favorable a la sortida del Regne Unit.

I mentre Europa viu una de les seves pitjors crisis i al seu si es debat el rumb que ha de seguir, el TJUE segueix impertorbable -l'activitat ha crescut significativament el 2016-, fent que prevalgui la doctrina dels tractats respecte de la no-discriminació dels europeus a tots els estats membres. Seves són les sentències sobre la retroactivitat de les clàusules terra, els acomiadaments dels treballadors temporals, l'ús del vel a la feina o l'ultimàtum a Espanya perquè reguli l'estiba. Temes que han estat a l'agenda dels mitjans i que han tingut un gran impacte social i polític.

“El Tribunal de Justícia representa el gran impuls al compliment dels objectius de la Unió Europea per damunt de la interpretació que en fan els estats”, subratlla Josep Maria de Dios, director de l'Institut d'Estudis Europeus de la UAB. “El TJUE ha estat determinant en la construcció europea, sense ell no hi ha mercat únic”, hi afegeix Ramon Llena, magistrat de l'àmbit laboral.

Cal recordar que el dret de la UE és tan dret nacional com el que elaboren les institucions legislatives del país i té primacia sobre aquest. En aquest sentit, el TJUE és la institució jurisdiccional competent per garantir la correcta interpretació de la norma: que hi hagi una unitat de criteri entre tots els magistrats nacionals. Per això quan els jutges dels estats pensen que pot haver-hi un conflicte entre el dret nacional i l'europeu, abans de dictar sentència eleven una “qüestió prejudicial”, que és el mecanisme que activa moltes de les sentències polèmiques (ara mateix n'hi ha una de pendent sobre Uber). En aquest sentit es podria dir que té una funció similar a la del Tribunal Constitucional a Espanya. En els molts anys de la seva vida, el TJUE ha dictat milers de sentències, algunes de les quals han estat històriques, com ara la del cas Bosman sobre la lliure circulació dels jugadors de futbol europeus o la del dret a l'oblit a la xarxa, contra Google.

El TJUE també vigila la responsabilitat dels estats membres de fer de manera diligent la transposició de les directives europees i sanciona l'incompliment o la incorrecta aplicació, en aquest cas a instàncies de la Comissió Europea principalment (recurs d'incompliment). I està facultat per posar multes coercitives, com per exemple les que ha imposat a l'Estat espanyol en el cas de l'estiba.

El TJUE s'ha convertit en un veritable flagell per al legislador. Andreu Olesti, catedràtic de dret internacional públic de la UB, recorda que la sentència feta pública el setembre passat que obliga a indemnitzar els contractes temporals com els fixos en cas d'acomiadament “significa que l'article 49 de l'Estatut dels Treballadors és contrari a la norma de la UE”.

El que sí que és una evidència és que hi ha una tendència creixent a anar a Europa per resoldre temes espinosos. Ramon Llena pensa que per a molts jutges és una manera de saltar-se el TC, “que triga molts anys a resoldre i que està força qüestionat”. A aquest fet s'hi suma un factor més de tipus professional: “Quan un jutge planteja una qüestió prejudicial és que vol que s'estableixi un criteri clar sobre un tema, i és cert que té un cert prestigi en la professió, però comporta un esforç i una inversió de temps”, remarca el magistrat. De Deu també pensa que “la distància” física del TJUE respecte al lloc on es planteja el debat és un factor positiu que no es pot menystenir.