Digitalització
Llegeixo aquesta entrevista a Rutger Bregman: renda bàsica, sí, evidentment; ja sabeu que fa anys que la defenso, però quinze hores de treball a la setmana penso que no, almenys no per a la majoria.
Tots els plantejaments que en el passat i en el present es van fer i es fan en relació amb el repartiment del temps de treball o sobre la pura i simple reducció de la jornada mitjana mantenint el nivell de població ocupada no tenen en compte el radical canvi que la digitalització ha imposat en el sistema productiu.
Fins fa quatre dies per generar PIB era necessari capital en forma de maquinària, utillatges... actius productius, en definitiva... i factor treball de diversa qualificació. Des de la I Revolució Industrial la necessitat de capital va ser creixent i la de treball minvant, però la generació de PIB estava vinculada a la disponibilitat de treball; no obstant això avui s'ha arribat a una realitat nova, diferent; una realitat inimaginable fa un parell de dècades: avui ja és possible, en diverses activitats, generar PIB amb zero hores de treball humà.
Model productiu.
La renda bàsica és imprescindible per evitar que la major part de la població s'enfonsi en la pobresa, però també com a element mantenidor de l'ordre públic: el pitjor enemic en qualsevol situació és qui no té res a perdre. Una situació, de pau social, que convé als estats, però també a les grans corporacions, fet que no descarta la seva participació en el sistema que mantingui la renda bàsica.
És clar que la mera concepció del que és la renda bàsica, el seu plantejament i existència, suposa assumir que el sistema econòmic, el capitalisme, ha evolucionat des d'aquell “una persona–una ocupació” a “l'ocupació que es necessiti”. La desigualtat no va a menys, ans al contrari; i la concentració de la producció no va a menys, al contrari. El sistema capitalista, d'alguna manera, està tornant als seus orígens: escasses ocupacions però per a un major i més intensiu ús del capital, la qual cosa suposa una atmosfera oligopolística en la qual molt poques unitats produeixin el convenient en una atmosfera de productivitat a l'alça. Alguna cosa que anuncia que també el capitalisme s'està esgotant.
(En relació amb “els licors i les dones” del president de l'Eurogrup, Mr. Dijsselbloem, que és en el que, diu, es gasten els països del sud d'Europa els fons europeus: és una estupidesa, una grolleria, una falta de tacte; però poden imaginar-se el que deuen pensar un alemany o un holandès quan s'assabenten que a Espanya hi ha una estació d'AVE que la utilitzen dues persones al dia, que més d'un poliesportiu recentment construït no pot funcionar perquè no hi ha fons per satisfer les seves despeses de manteniment, o que la majoria d'aeroports espanyols tenen pèrdues. Ja saben: “El mitjà és el missatge”, Marshall McLuhan, Understanding Media: The Extensions of Man, 1964).
