Llistes de coses
Fer llistes de coses o llistes de comprovació és una pràctica que tots hem dut a terme un munt de vegades. Es tracta de recordar quins temes tenim pendents i mirar de solucionar-los, un a un. És una activitat tan senzilla que sembla que no tingui cap mèrit ni cap gràcia especial.
Però fer llistes de coses (checklists) és una habilitat importantíssima. Permet ser raonablement ordenat, prioritzar els assumptes pendents i, el més important, desfer-nos de temes que ens molesten i aclaparen.
Jo faig llistes de comprovació gairebé cada dia. Agafo un paper en blanc i apunto, sobretot, els temes dels quals em vull desempallegar de pressa: factures, compromisos poc importants, feines administratives, etc. Un cop resolts, passo a l'abordatge de les tasques més interessants o creatives: escriure aquest article, per exemple, preparar una conferència o una classe, etc.
Tranquil·litat.
Molta gent tendim a un cert desordre. No som estrictament desordenats (això és el que diuen de nosaltres, però sabem que no és cert) sinó que anem simultaniejant fases de caos i desídia amb d'altres d'ordre i control. És en aquest sentit que els checklists poden tenir un paper quasi màgic. Ens ajuden a passar del caos a la seva resolució quasi instantània. No hi ha plaer més gran que veure un paper de llistes de coses amb tots els assumptes esborrats.
Em diuen moltes persones de tendència espontània que els costa molt ser estructurades, ordenades i eficaces. Sens dubte el checklist es pot convertir en una de les seves alternatives. No calen ordinadors ni telèfons mòbils: el millor és un simple paper i un bolígraf. Això sí, cal tenir clars quins són els assumptes que tenim pendents i apuntar-los ben clarament. M'encanta tenir a prop la llista de coses per afegir-hi assumptes nous que, sobtadament, em passen pel cap. Tinc aleshores una fantàstica sensació de seguretat.
Betrand Russell deia que la vida “és una maleïda cosa després de l'altra”. I és ben veritat. Per aquest motiu és important no deixar que els temes pendents ens aclaparin: poden posar en joc fins i tot la nostra salut mental.
Ara mateix, mentre escric l'article, he de llogar un cotxe per a les pròximes vacances. He de llegir uns documents per a un premi d'innovació escolar. He de lliurar la meva recent tesi doctoral a la universitat i em falta poc per acabar d'escriure aquest article. En breus minuts podré ratllar de negre l'anotació que em recorda que l'he d'escriure. Quin gran plaer!
A vegades les coses més senzilles són les més importants. Potser sona exagerat, però hi ha un cert camí cap a la felicitat que implica fer llistes dels nostres temes pendents i, un a un, anar-los resolent. Quin descans!
