Catalunya manté ferm el pols a l'hora de preservar l'atractiu com a destinació del capital internacional. Aliena a la remor de fons de tot el que ens envolta, en els darrers tres anys la inversió estrangera ha fet el seu camí i deixat al Principat prop de 13.000 milions d'euros. De fet, el comportament dels inversors internacionals reforça els patrons més característics de l'economia catalana: reprodueix el seu pes en el PIB (20%) i en la industria manufacturera (25%) a l'Estat, acompanya la reactivació de l'activitat constructora i mostra una presència creixent als serveis més intensius de coneixement.

El soroll mediàtic, polític i judicial no sembla interferir gaire en les decisions d'inversió d'un bon grapat d'empreses transnacionals que tossudament destinen part del seu capital a adquisicions, fusions, aliances i creacions d'empreses en aquesta terra. La gran majoria dels que ho fan venen de nord enllà, on diuen que la gent és més neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, com escrivia el poeta.

Es proclama que la inversió directa exterior cerca reduir costos i guanyar eficiència, millorar l'accés als mercats o totes dues coses alhora. Certament, la localització geogràfica de Catalunya és crucial perquè facilita l'accés a un mercat interior dinàmic i unes economies veïnes de més nivell de renda. També hi ajuden uns costos laborals competitius i l'expertesa industrial adquirida. Però la ciència econòmica ens obliga a mirar més enllà de la conjuntura i analitzar els factors subjacents del que s'esdevé.

La globalització dels mercats, la pressió de les economies emergents i la revolució tecnològica han depreciat el valor d'aquestes qualitats intrínseques a l'economia catalana perquè el gruix de la producció, el comerç i la inversió internacional s'explica avui pel que ocorre dins les cadenes globals de valor. La fragmentació de les activitats productives és tan elevada que ja es parla de comerç de tasques més que no pas de mercaderies. El pes del comerç intraempresa explica avui més de la meitat dels intercanvis internacionals a nombroses economies i més d'un terç del valor generat a moltes activitats industrials es genera avui fora del país d'origen.

Aquest és el context pertinent per avaluar el comportament dels fluxos d'inversió exterior. A l'estadi on es juga l'accés a la Champions League guanyen els qui saben complementar els avantatges de productivitat i ubicació amb una oferta escaient dels actius que l'empresa multinacional percep com a crítics per reforçar la seva competitivitat.

A les activitats on el canvi tecnològic és més ràpid, l'incentiu de les empreses globals és concentrar les activitats més estratègiques en localitzacions on troben les habilitats i coneixements que requereixen ja incorporats al treball més expert i qualificat. I l'atractiu es reforça amb la presència d'institucions de recerca eficaces en la transferència de coneixement. No es tracta doncs tant d'analitzar el nom i cognoms de l'inversor i el sector receptor com de cerciorar-se que el gruix del valor que generin es quedi dins del Principat. No hi ha joc de possessió més guanyador que autòctonament forjar llocs de treball en justa correspondència.