El 1967, l'empresa de maquinetes d'afaitar Gillette es va instal·lar a Espanya afavorida per les subvencions públiques i les polítiques de foment industrial del règim. Gràcies a l'avantatge competitiu que li proporcionaven les economies d'escala i la devaluació de la pesseta, el 1979 Gillette va adquirir la mítica Filomatic (família Bassat) que fins aleshores controlava el mercat espanyol. Una vegada en el seu poder, va tancar la fàbrica de Filomatic a Barcelona, en connivència amb les autoritats de l'època, i va absorbir tota la seva producció traslladant-la a Alcalá de Guadaira (Sevilla).

Eliminada la molesta competència catalana, Gillete va conèixer dècades d'expansió, fins que el 1993 va arribar a monopolitzar el 75% del mercat espanyol. Però l'estupefacció va envair l'opinió pública quan la seva direcció va anunciar el tancament i la deslocalització d'una de les factories amb major absentisme laboral d'Europa. La permanència física de Gillete a Espanya va deixar de tenir sentit l'endemà d'obtenir el control del mercat espanyol. I tanmateix, el boicot promogut per les autoritats polítiques com a resposta no ha impedit que actualment Gillette facturi 265 M€ i representi el 82% de la quota de mercat espanyol, la més alta del grup arreu del món.

Gillette només és un exemple d'una política industrial que ha afavorit la instal·lació de multinacionals estrangeres aprofitant avantatges i ajudes públiques per arrasar la indústria local i apropiar-se del seu mercat, assumint un risc empresarial mínim. A més, quan moltes d'elles s'instal·len fora del seu territori nacional, ho fan de la mà d'altres empreses compatriotes proveïdores, en lloc d'incentivar el propi teixit empresarial local preexistent.

Espanya no ha tingut interès a facilitar l'enfortiment de la indústria local i fomentar la seva modernització i competitivitat davant l'apertura del seu mercat, produïda cap als anys vuitanta. La seva política industrial ha perseguit un desplaçament del poder econòmic en favor del centre peninsular, mentre anorrea el teixit empresarial familiar en favor de les grans corporacions pròpies i estrangeres. Actualment, l'obsolescència programada de les nostres infraestructures persegueix aquesta mateixa finalitat.

Tot plegat comporta la pèrdua del liderat econòmic i el rol modernitzador assumit tradicionalment per Catalunya, deixant sense sentit la nostra permanència a Espanya.