El futur de la UE, que acaba de complir els 60 anys, estarà en joc a les urnes franceses. També l'euro, 25 anys després del Tractat de Maastricht. Aviat sabrem quins dos candidats, després de superar la primera volta el 23 d'abril, jugaran la partida definitiva el 7 de maig. Es preveu que siguin Enmanuel Macron i Marine Le Pen, però no cal descartar François Fillon. Els sondejos electorals poden ser tècnicament rigorosos però la volatilitat és gran en plena era de la postveritat. I després del referèndum sobre el Brexit i la victòria de Trump a EUA, cal ser cauts.

El risc d'un Frexit existeix. Per als analistes de l'agència Moody's, una victòria del Front Nacional (FN), que proposa sortir de la UE i de l'euro, és poc probable però no inconcebible. I si Le Pen guanya, seria un procés ple d'obstacles. La pertinença de França a la zona euro està recollida en la Constitució. Un Frexit obligaria a revisar-la mitjançant un referèndum o per una decisió majoritària del 60% de les dues cambres reunides al Congrés. Hi ha una dada esperançadora: els francesos critiquen les institucions comunitàries però la majoria no volen enterrar l'euro per tornar al franc. I una victòria de Le Pen significaria la fi de la zona euro. I provocaria un tsunami que colpejaria durament no tant les grans empreses com les pimes i els ciutadans en particular.

EUA va apostar inesperadament per l'impetuós Trump, però és la primera economia mundial i un gran mercat que gaudeix d'una independència energètica i compta amb el dòlar com a pedra angular del sistema financer i comercial mundial. El Regne Unit no es va sentir plenament compromès amb el projecte comú europeu liderat per França i Alemanya i no es va sumar a la zona euro. La UE sense els britànics pot seguir la seva senda. Però si cau una de dues bases de l'eix francoalemany que el sustenten, l'edifici comunitari s'enfonsa.

França és la sisena economia mundial i representa el 14% del PIB de la UE i el 19% del de la zona euro. És una potència nuclear i militar amb una cadira permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Però, fora de la UE, l'Hexàgon perdria el seu pes específic mundial en un context de greu crisi interna política, econòmica i social i acuitada per les amenaces de l'islamisme radical. Una victòria del FN, el partit d'extrema dreta més potent d'Europa, que no amaga les seves simpaties per la Rússia de Vladimir Putin, constituiria un salt al buit amb repercussions internes, europees i mundials.

Brussel·les aguanta la respiració pendent de França. Precisament quan l'economia de la zona euro es recupera a un ritme del 0,6% trimestral i es preveu que creixi un 1,8% el 2017. La taxa d'atur està en el 9,6% i la inflació en l'1,5% al març, més a prop de l'objectiu del 2%. Però el Banc Central Europeu mantindrà la política monetària acomodatícia aplicada a l'eurozona amb els tipus d'interès en el 0%, malgrat les insistents pressions d'Alemanya. La insuficient pujada dels salaris i la inflació subjacent (0,9%) conviden a la prudència. I a esperar com transcorre el complicat calendari electoral europeu amb altres eleccions clau a Alemanya al setembre.

La UE haurà de redissenyar i adequar la seva arquitectura institucional per intentar mantenir la unitat i la cohesió interna, molt més després d'activar-se el Brexit el 29 de març. Però la possibilitat d'“una Europa de dues o més velocitats”, recolzada pels quatre grans (França, Alemanya, Itàlia i Espanya) enverinarà les asimètriques relacions polítiques i econòmiques entre els vint-i-set estats membres. Però la geometria variable ja existeix. A la zona euro hi estan solament 19 dels 28 i en l'espai Schenguen n'hi participen 26, dels quals 22 són membres de la UE. La bretxa s'obrirà principalment amb els països del grup de Visegrad (Hongria, Polònia, Txèquia i Eslovàquia). I els pretendents a entrar a la UE hauran d'esperar sine die.