Alberguem un centenar d'entitats, de les quals unes setanta són empreses, de tot tipus, des de dos empleats fins a empreses molts grans. La resta són instituts de recerca pública, una agència de la Generalitat, associacions empresarials, serveis de la Universitat de Barcelona...

La facturació és de prop de 1.300 milions. Laboratoris Esteve i Ordesa són dues grans empreses que ja suposen el gruix del volum de vendes.

És una infraestructura de país. Si volem ciència d'excel·lència necessitarem infraestructures d'excel·lència. És una infraestructura de molt espai, en total suma més de 100.000 m². Aquesta infraestructura la tenim a l'abast de les empreses, els emprenedors, la universitat, etcètera, que podran venir a instal·lar-s'hi per poder fer ciència. Quan em pregunten què és el Parc Científic jo els dic que és la catedral de la ciència. En total són 2.300 investigadors que cada dia treballem aquí. Després caldria tenir en compte entre 500 i 700 persones externes que entren i surten diàriament a les nostres instal·lacions.

La meva obsessió és donar serveis que portin al client el màxim valor afegit. Quan un comitè de savis va decidir fa uns 25 anys què havia de fer aquest parc ho va fer amb els paràmetres d'aleshores. Ara les exigències del mercat són unes altres. Amb el pas del temps ens hem adaptat a la nova oferta tecnològica i científica.

Que és el més gran que hi ha a Europa en ciències de la vida. Barcelona i Catalunya són una de les regions en ciències de la vida més importants del món. I dintre de la ciutat, el PCB és l'epicentre de tot plegat. Aquí tenim 2.300 investigadors, que no ho són només a títol individual, sinó que cal tenir en compte les sinergies. Aquí la gràcia és que tenim moltes empreses, amb una gran xarxa de col·laboracions que augmenta l'exponencial de la productivitat científica. Primer, Catalunya és una potencia en ciències de la vida; segon, al Parc tenim tota aquesta xarxa i, tercer, el talent, que ens ajuda a ser un país de primera.

Efectivament. I gràcies al nivell de les universitats, entre elles la de Barcelona. És bo millorar-se contínuament. Aquí hem de buscar la perfecció sempre, si no el talent marxarà. Tot i que és bo que l'universitari viatgi i conegui món.

Catalunya ve d'una situació històrica en què hi ha hagut unes grans empreses farmacèutiques familiars. Que ara són unes grans biotech. Empreses com Grifols, Almirall, Esteve, Salvat, Uriach, han progressat de forma excel·lent. De fet, són les biotech de fa 50 anys. I ara ve una segona generació d'empreses biotecnològiques que, gràcies a l'esforç molt notable de l'administració pública catalana, van néixer abans de la crisi i ara s'estan fent grans. Algunes malauradament han hagut de plegar. Tampoc no és tan greu. Si totes anessin bé també seria anormal. Potser seria un símptoma que el sector està sobredimensionat, que també seria negatiu. La bona notícia és que per motius pressupostaris les subvencions al sector biotech han minvat i tot i així ens hem mantingut en una taxa de fracàs normal, comparable a la que tenen Silicon Valley, San Diego, Boston o Alemanya. Això és molt bo, perquè vol dir que el sector està sa. Ara, les empreses que tenim, que són moltes, estan avançant amb una potència molt atractiva perquè són sostenibles.

En ciència cal distingir dos tipus de ciència. La fonamental i l'aplicada. No tots els científics poden fer les dues coses. N'hi ha que per propi esperit, vocació, són molt fonamentals i n'hi ha que són de ciències aplicades. No podem pretendre que els fonamentals facin ciència aplicada. El segon missatge és que si es fa ciència aplicada aquesta sí que ha de tenir una clara orientació al mercat.

Sempre es pot fer millor. Però la Generalitat ha fet un esforç notable al voler valoritzar la ciència en moments de dificultats econòmiques. El que no es pot fer és que un investigador de ciència fonamental agafi diners del capítol de la ciència aplicada.

Dels més de 100.000 m² ara en tenim 6.000 disponibles, la resta ja està ple. El nostre objectiu és que en els pròxims mesos aquests 6.000 metres estiguin ocupats al 100% per tenir el parc a ple rendiment.

És difícil saber-ho perquè potser demà ve una empresa i diu que vol 3.000 m². I això ja és la meitat del l'espai disponible. Potser venen diverses empreses que només volen 12, 20 o 30 metres. Ara mateix és impredictible.

Sí. La universitat està més conscienciada. Fa pocs dies s'ha instal·lat al Parc l'Institut del Cosmos, que és molt reconegut internacionalment. S'ha posat aquí perquè ha d'estar prop de les empreses. Els astrònoms són científics que no se'ls entèn. Perquè es destinen milers de milions per posar un telescopi que veu galàxies a 3.000 anys llum de distància mentre hi ha gent que es mor de càncer. El món de la cosmologia és molt incomprès. Però jo els defenso perquè gràcies a aquests avenços que necessiten per estudiar aquella galàxia potser descobreixen, sense voler, el làser, i això és un fet real. Després resulta que el làser s'utilitzarà per combatre les cataractes. El mateix passa amb les càmeres digitals, que les van descobrir els astrònoms. Són científics fonamentals, com dèiem abans, que de tant en tant treuen un gran bolet, que és un gran regal per a la humanitat.

Els empleats del Parc Científic de Barcelona no fan recerca, el que fem és oferir serveis científics d'excel·lència per als nostres clients. Hi ha, però, una petita excepció que fa recerca química mèdica molt potent en el terreny internacional. A trets general el Parc no fa recerca. Per això les retallades que hi ha hagut en investigació no ens han afectat. Nosaltres som una infraestructura. Els nostres clients, que són els que tenim a les nostres instal·lacions, sí que alguns han sofert retallades importants. Però la prova és que al final tothom se n'ha sortit i ara tenim més clients que abans de la recessió. Ara que estem al final de la crisi hi ha més clients i espai ocupat que abans de la crisi. Si a Espanya no hi havia diners, han anat a Europa. La gent s'ha espavilat.

Estaríem parlant de més del doble d'espai ocupat que deu anys enrere. I un altre aspecte important és el parc científic com a infraestructura. Quan la Universitat de Barcelona ens va crear -també hi van participar la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona- se'ns va concebre com una institució que havíem de ser rendibles, sostenibles per nosaltres mateixos. I de fet no tenim ajuts de les institucions públiques. No en tenim ni en volem tenir. És l'única forma de garantir una viabilitat a llarg termini. No vol dir que de forma puntual i conjuntural la Generalitat ens hagi tirat un cable, i ho agraïm molt perquè ens ha promogut i ens ha donat suport institucional, però mai en ajuts.

Sí. Tots els números estan a l'abast de tothom, som transparents i sostenibles. El pressupost per a enguany és de 18 milions d'euros, que és una xifra molt important. I l'Ebitda (benefici abans d'interessos, impostos i amortitzacions) del 2016 és una mica més de 5 milions d'euros. Hem fet un esforç molt gran. Hem d'aconseguir que la ciència sigui rendible. No vull que el PCB sigui una càrrega per al ciutadà. Volem que sigui un valor afegit per a la societat. Aquí no es fa res que abans no s'analitzi fins al darrer cèntim per assegurar la viabilitat econòmica.

La tendència crec que va a més. Aquí fem un acte cada dos mesos per donar a conèixer les noves empreses del parc. I cada cop veig que són més joves. M'alegra molt. Abans el jove mitjà tenia com a aspiració ser funcionari. Ara és ser youtuber, però fora d'això, també hi ha gent emprenedora en la ciència.

Penso que sí. El fet que després de la crisi hi hagi més clients que abans de la crisi a les nostres instal·lacions vol dir que s'han aprofitat en la seva màxima potència aquests instruments europeus. A l'Estat espanyol tot anava a menys. L'única forma de sobreviure ha estat anar a Europa, i no només per sobreviure, sinó que s'ha crescut.

Tenir un referent únic és difícil perquè tots tenen la seva peculiaritat. Només a Espanya hi ha 86 parcs.I no n'hi ha cap que sigui igual, com a molt es poden assemblar els de Barcelona i Madrid. I a Catalunya n'hi ha 16.

Quan tinc oportunitat de viatjar m'hi fixo molt. Per exemple, a Israel hi ha un concepte que m'agrada molt, i de fet ja estic treballant per incorporar aquest model al PCB. i és que a Israel hi ha parcs científics que cotitzen a borsa. És un model molt atractiu perquè tot i ser una administració pública no és una càrrega per al ciutadà. Si realment es cotitza a borsa estàs fent que allò sigui rendible com una inversió privada, per tant no fas que sigui una càrrega per a l'administració publica, al contrari.

Ho estem madurant. En uns mesos encara no serà possible. La legislació a què estem sotmesos aquí no és la mateixa que tenen a Israel.

Més aviat a llarg termini. Una cosa que estem treballant a curt termini, i que estem acabant de madurar, és que tenim un potencial de creixement de 6.000 metres quadrats. En aquest espai hi podem posar noves empreses, tanmateix és molt car condicionar l'espai. Ara mateix no podem acollir-ne més, tot i que hi ha llista d'espera, perquè es molt car. Com que no m'agrada demanar diners a l'administració pública doncs vaig a buscar inversors privats perquè inverteixin en el parc. D'aquesta manera, els clients i els emprenedors ocupen les noves instal·lacions gràcies a la inversió privada. Les empreses no pagaran el lloguer al PCB sinó que el pagaran a l'inversor fins que aquest recuperi la quantitat posada més una prima. Això és un model d'inversió publicoprivada.

Demà mateix no podria ser una realitat encara, però a molt curt termini sí. Més endavant també podríem fer com fan a Israel, que aquesta inversió privada es pot col·locar a borsa. Per tant hi hauria un finançament privat i podria cotitzar fins i tot a borsa.

Jo crec que sí que té possibilitat. Si ens ho prenem seriosament i anem tots junts tal com es va fer amb els Jocs Olímpics hi ha totes les possibilitats del món. Però hem de ser conscients de la crítica que se'ns fa. Amsterdam i altres candidatures estan desprestigiant la ciutat de Barcelona perquè diuen que si l'Agència marxa de Londres pel Brexit aquí hi ha un procés independentista en marxa que, com a mínim, si prosperés, potser s'hauria de sortir d'Europa, ni que fos per un espai reduït de temps. Ens agradi o no, les altres candidatures jugaran amb aquest fet. Si no fos per això Barcelona és una candidatura vencedora. El que no farà la UE és tenir 900 funcionaris en un indret que no formi part de la Unió Europea.

El secret és treballar les 24 hores al dia. Treballar molt, ser constant, posar-hi molta il·lusió i esforç. Quan faig xerrades als emprenedors sempre els dic que quan s'obre un negoci s'ha d'entendre que aquesta paraula ve de la negació de l'oci. Els dic que s'hauran d'oblidar de poder fer festa molts caps de setmana.