L'independentisme català es va aliar ahir amb els britànics per intentar evitar que Gibraltar sigui ostatge en les negociacions del Brexit, però no se'n va sortir. La diplomàcia espanyola es va tornar a imposar i els grans grups de l'eurocambra (populars, socialdemòcrates, liberals, l'esquerra, verds...) van tombar una esmena que pretenia recordar que els gibraltarenys, com els escocesos i els nord-irlandesos, van votar molt majoritàriament a favor de quedar-se a la UE en el referèndum. El Parlament Europeu, com els Vint-i-set, tanca files amb el govern espanyol i li dona poder de vet sobre el penyal.

Amb 516 vots a favor, 133 en contra i 50 abstencions, els eurodiputats van aprovar les seves condicions per divorciar-se del Regne Unit, unes línies vermelles que no són vinculants però que els governs hauran de tenir en compte si volen que, el 2019, l'eurocambra ratifiqui l'acord final. La pugna per Gibraltar està enverinant les negociacions, especialment després dels tambors de guerra i les comparacions amb Thatcher i les Malvines de fa 35 anys. Paradoxalment, Rajoy és (o era fins ara) un dels millor aliats de May per aconseguir un Brexit suau.

Lluint els seus mitjons de la Union Jack a l'hemicicle d'Estrasburg, l'euròfob Nigel Farage va acusar els governs europeus d'estar-se comportant com una “màfia” que té com a únic objectiu “castigar” els britànics i va advertir que l'estratègia espanyola amb Gibraltar “pot fer trencar les negociacions”. “Us penseu que som ostatges, però som lliures de marxar!”, va advertir Farage, un dels pares del Brexit. També l'ara líder de l'UKIP, Paul Nuttall, es va queixar que es faci servir el penyal com a arma negociadora: “Els gibraltarenys són orgullosament britànics: el 2002, un 99% van votar en referèndum en contra de la sobirania compartida amb Espanya i això s'ha de respectar!”. El cap de files dels tories, Ashley Fox, va reivindicar que es “respecti el dret a l'autodeterminació”.

Però les tres esmenes britàniques de Gibraltar van fracassar, inclosa la que tenia suport dels catalans Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé, d'ERC, i Ramon Tremosa, del PDeCAT. Terricabras va denunciar “l'atrevida intromissió d'Espanya en el futur de Gibraltar”. Però Rajoy ha convençut els seus homòlegs, molt contents de debilitar la posició negociadora de May. “Els interessos espanyols són també interessos dels europeus: no estaran sols quan parlin amb Londres sobre Gibraltar”, va dir el líder dels populars a l'eurocambra i home fort de Merkel, Manfred Weber. “Espero que els britànics vegin ara en quines mans estan, després que el seu exlíder conservador hagi plantejat la possibilitat d'una guerra amb Espanya”, va lamentar també el cap de files dels socialdemòcrates, Gianni Pittella.

I el popular espanyol Esteban González Pons, en un dels seus ja habituals trets al peu, va advertir els britànics que “s'equivoquen si tracten la UE com un projecte divisible sense adonar-se que el Regne Unit també és divisible”. I l'Estat espanyol també?