L'activitat artesana de producció d'imatgeria religiosa a Olot és un patrimoni cultural i econòmic per a la Garrotxa. Però la manca de fe, la competència, els elevats impostos i la dificultat per trobar aprenents fa caure de forma alarmant el nombre d'empreses dedicades a una activitat que té els seus orígens a finals del segle XIX.

Vint anys enrere hi havia 26 empreses dedicades a la imatgeria religiosa a la capital de la Garrotxa. Abans d'iniciar-se la crisi en quedaven una dotzena i actualment només tres empreses tenen capacitat per dissenyar, produir i comercialitzar les estàtues de sants, del naixement o figures del pessebre. A tall d'exemple, Arte Cristiano, nascuda el 1880 i una de les tres que encara tenen activitat, havia tingut una plantilla de 1.500 obrers l'any 1900. Ara, les tres empreses en actiu, a més de Stylart i Artesania Juvanteny, tot just si arriben a la trentena de treballadors.

Hi ha causes que expliquen el tancament de tants tallers les darreres dècades. Per a David Juvanteny, president del Gremi d'Artesans d'Imatgeria d'Olot, “el 90% del cost d'una imatge religiosa és la mà d'obra i això fa que el preu resulti molt car, i la crisi ha fet molt de mal”. El preu d'aquestes figures pot anar de 40 a 12.000 euros si les dimensions són de 15 centímetres fins a la mida humana. Alguns molt creients han fet peticions amb elements decoratius banyats d'or que podrien superar els 30.000 euros, però això són fets excepcionals.

El també propietari d'Artesania Juvanteny explica que aquestes empreses paguen molts impostos perquè estan catalogades com a indústria. “En tenir una activitat artesanal no hauria de tenir tanta imposició fiscal”, afirma Juvanteny, que recorda que un altre problema és que no es troba mà d'obra preparada, “es triga tres anys per formar un bon aprenent”.

La imatgeria religiosa a Olot va néixer quan es va fundar El Arte Cristiano, el primer taller dedicat a la manufactura de sants. Tot apunta que els pintors Joaquim Vayreda i Josep Berga, que llavors dirigia l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, van decidir muntar el taller preocupats per la manca de sortida professional dels seus alumnes. Les primeres peces que es van fer eren peces úniques segurament de fang. Llavors també es dedicaven a decorar imatges de guix que compraven a França. Coincidint amb l'inici del segle passat va venir el boom de tallers artesanals a la ciutat. Es calcula que el 35% de producció es destina a l'exportació, on destaquen els mercats dels EUA i Canadà i també Portugal, Itàlia i els països de l'Est. A l'Estat espanyol els principals compradors són Andalusia i Madrid.

Precisament ara s'acaben de celebrar els 10 anys del Museu dels Sants d'Olot, que té una mitjana de 10.000 visites anuals, explica el seu director Eduard Bech. En aquest espai, que estrenarà nova web en un mes, es pot conèixer els processos de realització de la imatgeria i es pot observar centenars d'estàtues de sants de totes dimensions i estils.