Des del punt de vista creatiu, no el veig ni millor ni pitjor, tot i que costa triar el gra de la palla i no es dona prou importància a la consistència de les obres. Des del punt de vista comercial, si digués que anem bé, m'haurien de prendre per boig. En tres anys i mig han plegat més de cent llibreries o establiments on el llibre tenia una presència rellevant. La crisi econòmica va arribar al món del llibre més tard que a altres sectors i no n'ha marxat. Ara patim sobretot un canvi de model de vida que escampa la incertesa sobre el futur immediat perquè desconeixem quin paper tindran els editors i els llibreters en la societat d'aquí a cinc anys, i si el model de comerç mediterrani resistirà la pressió de la venda per correu i de les grans superfícies.

Els canvis tecnològics faciliten l'edició i els tiratges modestos, i en l'àmbit de la difusió permeten arribar a racons insòlits, tot i que la saturació dilueix tota mena d'iniciatives. A més a més, l'acceleració que comporten lliga malament amb la tranquil·litat que requereix la lectura. La pirateria és una nafra insolidària; els poders públics no l'empaiten i la societat la tolera, si no l'aplaudeix. Primer, cal sensibilitzar l'opinió pública (condicionada per la picaresca espanyola), i segonament, actuar sense complexos. Piratejar és robar als creadors.

No, segur que no es fa prou. I la lectura és la mare dels ous. Als trens catalans, a diferència dels danesos o els alemanys, la meitat de viatgers fan servir el mòbil per jugar o enviar missatges. No hem acabat de sortir de l'Antic Règim, ni la societat ni l'autoritat. I encara hi ha un fet recent, derivat al meu entendre de la crisi: no és gens evident que, per progressar, el fet de llegir, de formar-se culturalment, sigui útil. Cal capgirar aquesta realitat i per fer-ho convé que l'ascensor social torni a funcionar amb paràmetres de qualitat cultural. Sort en tenim, d'un sistema bibliotecari excepcionalment bo, que ha tingut continuïtat des de la Mancomunitat.

Cal prestar més atenció a tota mena de gèneres, no solament a la narrativa, que al meu parer pesa massa des de fa temps. A més a més, als bons narradors els costa obrir-se pas. I no ens hem d'enganyar: la baixada de les vendes sense la disminució del nombre de títols editats comporta uns tiratges que estan al llindar de la subsistència. Els editors hem de publicar menys i millor, i els crítics han de ressenyar més per qualitat que per amiguisme.

Els editors hem de tenir criteri propi amb línies editorials ben definides, cadascú la seva. I aquesta definició ha de permetre singularitzar les aportacions d'autors novells. En el nostre cas, que som una editorial especialitzada en història, geografia i etnologia, té més importància la solidesa i la innovació de l'obra que no pas el nom de l'autor, però hem de fer mans i mànigues per aconseguir donar a conèixer els llibres nous. Ens valem molt del contacte directe amb els llibreters i amb les entitats culturals.

S'ha convertit en el principal pol del món del llibre a Catalunya i el sector en depèn moltíssim. La part positiva és evident: Sant Jordi és una festa de la civilitat i que aquest concepte vagi associat amb el món del llibre és un triomf tant dels que, aviat farà cent anys, van passar la celebració del Dia del Llibre del 7 d'octubre al 23 d'abril, com de les generacions recents que l'han fet arribar arreu del país i de més enllà i tot. Des del punt de vista comercial, aquest Sant Jordi també serà en general bo, encara que és massa a prop de Setmana Santa per treure'n tot el profit. Em preocupa molt, però, que la campanya prèvia hagi esdevingut un malson dels llibreters, distribuïdors i editors per la pressió que comporta.