El 27 de juny de 2016 l'índex sec­to­rial dels prin­ci­pals bancs espa­nyols, l'Ibex 35 Banks, es dei­xava un 1,78% en la sessió i se situ­ava en els 486,7 punts. Les alar­mes sobre la situ­ació del sec­tor (manca de capi­ta­lit­zació, tipus d'interès nega­tius, Bre­xit, trans­for­mació digi­tal...) tant a l'Estat espa­nyol com a Europa havien por­tat les enti­tats a regis­trar pèrdues molt sig­ni­fi­ca­ti­ves el pri­mer semes­tre. Aquest índex sec­to­rial ho reflec­tia, amb una dava­llada del 30% res­pecte a finals de 2015. Mal­grat tot, alguns ana­lis­tes s'atre­vien a reco­ma­nar entrar en el sec­tor, ani­mats pels preus tan bai­xos. Però cap inver­sor no sem­blava prou con­vençut de fer-ho.

Així, vist en pers­pec­tiva, és clar que aque­lles jor­na­des van mar­car un punt d'inflexió en el com­por­ta­ment dels bancs euro­peus a la borsa, en un gir de guió gene­ra­lit­zat al con­ti­nent, però que ha sigut espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiu en el cas espa­nyol. A par­tir de juliol, les enti­tats finan­ce­res van començar a regis­trar tímides puja­des i dei­xa­ven l'Ibex 35 Banks al vol­tant dels 560 punts a prin­ci­pis de novem­bre. És a dir, amb una pujada supe­rior al 15%. A par­tir de lla­vors, la recu­pe­ració es va acce­le­rar i la reva­lo­ració acu­mu­lada supera el 58%.

És evi­dent, per tant, que el sen­ti­ment dels inver­sor res­pecte al sec­tor ha can­viat. Aquests, tant els ins­ti­tu­ci­o­nals com els mino­ris­tes, van entrar en aquests valors a preus “irri­so­ris”, segons els ana­lis­tes, espe­rant una recu­pe­ració que pen­sa­ven que tard o d'hora havia d'arri­bar després de molts mesos de càstig.

No obs­tant això, la majo­ria d'ana­lis­tes coin­ci­dei­xen que els que han situat les acci­ons dels bancs en els preus actu­als no són movi­ments espe­cu­la­tius, sinó que res­po­nen a una millora real i pal­pa­ble de les pers­pec­ti­ves del sec­tor.

D'entrada, les expec­ta­ti­ves d'inflació han can­viat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment res­pecte a fa uns mesos. És la pri­mera raó que asse­nyala Toni Cárde­nas, de Caixa d'Engi­nyers, per expli­car el gir que ha pro­ta­go­nit­zat la cotit­zació dels bancs. Els preus estan pujant més del que s'espe­rava i les dades avançades apun­ten que l'incre­ment anirà a més. Albi­rar aquesta pujada de la inflació fa pen­sar els inver­sors en una modi­fi­cació en la política monetària del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE). Tot i que l'orga­nisme va deci­dir dei­xar els tipus al mateix nivell en la dar­rera reunió, molts van inter­pre­tar les parau­les del seu pre­si­dent quan va com­parèixer davant els mit­jans per expli­car la decisió com un avís de futurs can­vis. De fet, mal­grat que els tipus no s'han incre­men­tat, sí que ha variat alguna cosa: des d'aquest mes, el deute que com­pra el BCE als mer­cats es reduirà dels 80.000 als 60.000 mili­ons d'euros men­su­als.

Més enllà de les expec­ta­ti­ves, allò que ja és una rea­li­tat, segons els ana­lis­tes, és la millora de l'eco­no­mia. “La recu­pe­ració econòmica i les pers­pec­ti­ves de nor­ma­litza ció de la política monetària del BCE han pro­vo­cat una rotació de car­te­res en renda vari­a­ble des de sec­tors defen­sius cap a altres lli­gats al cicle, com ara el ban­cari”, afirma Felipe López-Álva­rez, ana­lista de Self Bank.

Cárde­nas recorda que, després d'anys a nivells molt bai­xos, la demanda de crèdit s'està recu­pe­rant. En aquest sen­tit, apunta que els préstecs als con­su­mi­dors van aug­men­tar un 4,3% en el dar­rer tri­mes­tre, “i ja en són molts a l'alça”.

En el cas espa­nyol, aquesta millora de les pers­pec­ti­ves ha vin­gut cor­ro­bo­rada per dades posi­ti­ves pel que fa als resul­tats de les enti­tats. Almenys, més posi­ti­ves del que s'espe­rava. López-Gálvez asse­gura que els comp­tes cor­res­po­nents a 2016 dels bancs espa­nyols han sorprès favo­ra­ble­ment, “amb millo­res dels ratis de capi­tal i cai­guda de la moro­si­tat”. A més, apunta que el mer­cat ja ha des­comp­tat les pos­si­bles mul­tes per les clàusu­les sol i no es pre­ve­uen més reves­sos judi­ci­als.

A les dades macro­e­conòmiques i als bons resul­tats s'afe­gei­xen els aires de canvi a nivell regu­la­dor. La des­re­gu­lació sem­bla més pro­pera als EUA, ja que aquesta va ser una de les pro­me­ses de Donald Trump durant la cam­pa­nya elec­to­ral. Però els ana­lis­tes cre­uen que la rela­xació es pot esten­dre i asse­nya­len que els regu­la­dors euro­peus són ara més tous amb els reque­ri­ments als bancs.