Ara que sembla que en alguns sectors es comença a veure la llum al final del túnel de la crisi econòmica –falta saber si la llum és la d'un tren que ve contra nosaltres a tota màquina–, algunes editorials miren de mostrar múscul i ofereixen novetats relacionades amb la llegenda del cavaller sant Jordi, la princesa i el drac.

A les llegendes i les històries clàssiques que tornen a la primera línia de l'actualitat editorial tots els anys és ben legítim donar-los la volta, jugar-hi perquè siguin visibles. És convenient refrescar-les. I qui millor per fer-ho que els autors de literatura infantil i juvenil? Tant si són autors del text com de les il·lustracions.

Cada any apareixen més novetats en aquest sentit. Algunes es reediten fa temporades, amb petites modificacions o sense. Altres són cent per cent noves. Us en comentem algunes de ben recents.

La Galera, a més de La Diada de Sant Jordi, de Carles Sala i Roser Calafell, que publica des de fa un parell d'anys, enguany presenten la versió feminista, Santa Jordina, escrita per Inés Macpherson i dibuixada per Pilarín Bayés. A més que sant Jordi sigui dona i salvi dues princeses, el dolent és el domador del drac, entre d'altres girs.

Més infantil i humorístic és La Jordina i el drac Parrac, de Pep Molist i amb il·lustracions de Bernadette Cuxart, que publica Baula. La protagonista també és una nena i el seu amic és un petit drac que salva de l'atac dels llops un ramat de vaques.

I encara més versions femenines de la llegenda. Martín Piñol ha escrit el text del còmic Dragon Girl. Un Sant Jordi bestial, il·lustrat per Votric i publicat per La Galera. Imaginatiu, amb aires de manga, referències com ara Gaudí i els mateixos autors, ben dibuixat i amb força narrativa.

A l'altre extrem d'edat hi ha El cavaller Jordi, de Marie Morey, publicat per Cruïlla. Una versió sense estridències de la llegenda clàssica, però per a primers lectors, un format de cartró i amb l'opció de poder triar, amb unes pestanyes laterals, com continua la història.

Combel presenta la versió del tot clàssica, amb drac mort al final inclòs, a Sant Jordi i el drac, amb text de Meritxell Martí i il·lustracions de Xavier Salomó, i l'atractiu del format pop-up, és a dir, que quan obrim les pàgines ens apareix la il·lustració en tres dimensions.

També és cent per cent com el clàssic La llegenda del cavaller sant Jordi, amb personals il·lustracions d'Àfrica Fanlo, que edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Té la peculiaritat que el volum és asimètric i les tapes són molt gruixudes.

No està basat en sant Jordi, però sí en el món dels dracs, El Drac Bo i el Drac Dolent, de Christine Nöstlinger i Jens Rassmus, que publica Picarona, amb traducció de Joana Delgado. Una història original amb tres protagonistes encantadors i un estil que recorda el Goscinny d'El petit Nicolau.

Cossetània presenta una edició amb jocs, làmines per pintar i retallables ideats per Roger Roig i amb les simpàtiques il·lustracions d'Hugo Prades. Juga amb la llegenda de sant Jordi és dins la col·lecció El Patufet i les tradicions catalanes, un Patufet que s'integra dins la història a cada pàgina.

I no podia faltar la versió musical. Dracs, princeses i cavallers són contes i cançons d'Oriol Toro il·lustrats per Noe Bofarull i publicats per Baula. Toro ha escrit disset cançons que beuen del folk infantil de Xesco Boix.

Podem continuar enumerant algunes de les reedicions habituals, com ara Sant Jordi de les Galàxies, de Copons i Fortuny per a Combel, i les versions anuals que fa Beascoa amb autors com ara Cósimo, Purificación Hernández, Laura Vaqué, Nuria Aparicio... El Sant Jordi de Glòria Fort per a El Cep i la Nansa i, finalment, Sense petó, la versió també en femení i en una illa tropical escrita per Marga Sala, dibuixada per Pilarín Bayés i publicada per Claret. I és que la història clàssica és bona, però se li pot donar la volta i enriquir-la, oi?