Entre la por i l'esperança
L'auge de Le Pen i l'atac de dijous marquen unes eleccions franceses clau per al futur de la Unió Europea
Els quatre candidats favorits arriben amb possibilitats, mentre que l'abstenció i els indecisos compliquen els pronòstics
França viu avui el primer capítol d'una nova etapa de la seva història, amb la primera volta de les eleccions presidencials. Mentre el món conté la respiració pel possible ascens de Marine Le Pen, les enquestes dibuixen un escenari imprevisible en què la líder d'ultradreta, euròfoba i antiimmigració té moltes possibilitats de classificar-se per a la segona volta del 7 de maig.
El destí de les urnes, però, el definiran els indecisos, que en la setmana de l'elecció es comptaven per gairebé un terç de l'electorat, i els abstencionistes, que apunten a xifra de rècord. Una baixa mobilització beneficiaria precisament el Front National.
Els francesos van a votar avui encara sota l'efecte de l'intent d'atemptat de dijous als Camps Elisis, que ha remogut els temors col·lectius després de dos anys d'autèntic malson lligats al terrorisme. Els candidats més durs davant el fenomen gihadista, Le Pen i el conservador François Fillon, no van dubtar divendres a fer ús de l'episodi per intentar consolidar les seves opcions entre crides a la guerra. Afrontar aquesta amenaça des de la por o des del coratge serà una de les claus que poden definir el resultat d'avui, però no l'única.
Promeses incomplertes
Perquè les incògnites depassen àmpliament les certeses a l'altra banda dels Pirineus, especialment després d'un quinquenni socialista que no ha complert gairebé cap dels propòsits que François Hollande va fer el 2012. L'economia continua estancada tot i l'adopció de postulats liberals, l'atur no s'ha reduït, especialment entre els joves, i la normalització de l'FN en el sistema polític francès s'ha consolidat. Tot plegat sense tenir en compte l'esclat del gihadisme, un fenomen que feia anys que germinava a França, en bona mesura fruit de la manca d'integració dels joves d'origen magribí i subsaharià, però que va consolidar-se amb l'aparició d'Estat Islàmic.
La primera dicotomia que hauran de dilucidar els comicis d'avui passa pel cor mateix del sistema liberal, posat en dubte a escala planetària en el darrer any. La globalització està sota sospita, com va avançar la victòria de Donald Trump o el Brexit. França serà ara un nou camp de batalla per mesurar l'amplada del canvi d'era. També ho serà per a la UE, nascuda d'aquest mateix ordre després de la II Guerra Mundial, tenint en compte que dos dels quatre favorits a la victòria, Le Pen i Jean-Luc Mélenchon, advoquen per recuperar sobirania a costa del projecte comú.
També serà la tria del descontent amb les elits (electes o no), un tret comú en totes les eleccions occidentals després dels anys de crisi i, en el cas europeu, intrínsecament lligat a la burocratització de Brussel·les. De nou, però, no tots els països tenen com a catalitzador del descontent una extrema dreta tan arrelada com la de França, on l'FN ja va ser en la segona volta fa 15 anys i va quedar tercer el 2012.
De ‘foto finish'
Els quatre candidats favorits, un cop descavalcat el socialista Benoît Hamon, arriben separats per un màxim de tres punts i mig, en un final que ningú podia imaginar fa només tres mesos. Llavors, totes les apostes donaven per fet que el conservador Fillon, amb un programa ultraliberal, de duresa, i de regressió social, viuria una campanya electoral en forma de plàcida catifa vermella cap a l'Elisi. Però l'esclat de l'escàndol pels sous de la seva dona li va estar a punt de costar la candidatura del seu partit. Tot i mantenir el seient, però, les possibilitats que ni el candidat de la dreta ni el de l'esquerra siguin en la segona volta són més que possibles. Tota una primícia en la història de la V República que confirma el caràcter excepcional del vot.
En el marasme entre els partits majoritaris i l'FN han crescut dues candidatures del tot antagòniques: la del favorit, Emmanuel Macron, i la de La França Insubmisa, de Mélenchon. El primer, hereu polític d'Hollande, àgil per saltar del vaixell governamental a temps, es presenta com l'opció optimista i rejovenidora. La revolució acaba aquí: el continuisme centrista marca la línia política d'un candidat de només 39 anys que s'ha passat la campanya administrant l'avantatge que li atorguen les enquestes.
L'opció de Mélenchon, en canvi, seria de ruptura. El líder d'esquerres vol treure França de l'OTAN i de la UE si no es reforma profundament, a més de posar fi a la V República i fer una crida constituent. Només dos aspirants continuaran en peu quan acabi Sant Jordi.
LES XIFRES
Escena de pànic a l'estació del Nord de París
albert lladóAmb els nervis a flor de pell després de l'intent d'atemptat de dijous als Camps Elisis, París va viure ahir un incident que va desfermar novament escenes de pànic. Un home va ser arrestat per la policia a la Gare du Nord, centre neuràlgic ferroviari de la capital, per passejar-se entre els vianants amb un ganivet. L'individu va arribar a moure el matxet davant d'un dels agents, tot i que no hauria intentat agredir-lo en cap moment, segons fonts policials. L'home, de fet, sembla que anava armat perquè deia témer per la seva vida, i va acatar les ordres dels agents quan se li van acostar. Malgrat tot, la por per un nou atac va provocar una estampida a l'estació, per on cada dia passen mig milió de viatgers. El dia abans de les presidencials, l'incident escenifica, una vegada més, fins a quin punt el temor pels episodis sagnants dels darrers anys s'ha fet ja un lloc en la malmesa psique francesa.