“Tal com va el món, no l'empitjorem”
Els francesos valoren la utilitat de votar i acudeixen a les urnes per damunt del que s'esperava
Els joves trien candidat més a última hora mentre que les generacions més grans es decideixen abans
“Hem de fer tota aquesta cua?”, rondina un senyor a l'entrada del magnífic pati interior del liceu Voltaire, un edifici construït el 1890 a l'avinguda de la República de París. La seva dona el censura: “Millor així, és una cosa bona.”
A aquest institut del cor del districte XI de la capital, on fa només una estona hi ha votat un dels candidats presidencials, l'outsider François Asselineau, a la gent li toca esperar vora d'una vintena de minuts abans de poder exercir el seu dret de vot.
Ha estat una constant a partir de les nou del matí, informa una de les interventores, que té problemes per demanar la targeta electoral a tothom pel flux de gent que accedeix al pati.
També explica que no han previst cap mesura de seguretat extra per protegir el procés electoral. No hi ha agents que vigilin l'entrada, ni cap furgó aparcat a davant, tot i que França ha desplegat 50.000 agents suplementaris, i París ha posat reforços de seguretat a disposició dels instituts. Només una patrulla policial va fent voltes per l'avinguda, un dels punts neuràlgics del barri.
“Aquí no s'ha sentit, l'ambient és molt tranquil i familiar”, explica Quentin, de 27 anys, a la sortida del col·legi. “Espero que l'atac de dijous no afecti la participació.” No sembla que sigui el cas al liceu Voltaire, on la cua creix a mesura que s'acosta el migdia, i ja s'hi belluguen una desena de nens amb patinets aprofitant l'amplitud del pati.
“Fillon, sens dubte”
“Normalment no hi ha cua”, corrobora Astride, de 55 anys, que fa temps que ve a votar al mateix institut. S'allunya somrient del col·legi, abans de confiar que feia temps que tenia el vot decidit.
És una altra de les grans incògnites d'aquestes eleccions, amb una taxa d'indecisos o abstencionistes propera al 30%, un percentatge superior a l'habitual en anteriors eleccions presidencials a França en aquesta hora de la jornada. Un fet s'evidencia en aquest liceu parisenc: els joves han escollit candidat més a última hora que la gent més gran, fins al punt d'haver-se decidit durant la setmana o, en alguns casos, a la mateixa cua, mentre feien temps. No és el cas d'Anne, propera a la cinquantena, que replica desafiadora a la pregunta de quan va saber per qui es decantaria: “Evidentment que ho tenia decidit des de feia temps. Només hi havia una opció, no?”, pregunta, i es respon a si mateixa: “[François] Fillon, sens dubte. Tots els escàndols que li han tret, tot això dels sous de la seva dona, a mi m'és igual. Estem fotuts, i ell és l'únic candidat que té un programa creïble. Per això votar avui és tan important.”
El pes del vot
A una certa distància, Djaffar, un home de 41 anys que guarda un prudent silenci i que vota per primera vegada a França, coincideix a valorar el pes que tenen aquestes eleccions: “Veient com està el món, no fem que encara estigui pitjor”, xiuxiueja, amb un somriure calmat.