Emmanuel Macron i Marine Le Pen, el social liberalisme i l'extrema dreta, es disputaran la presidència de França. Amb prop d'un 24% i d'un 22% dels vots, respectivament, tots dos van passar la primera volta en la cursa a l'Elisi, que es certificarà d'aquí a dues setmanes, el 7 de maig. Pel camí es van quedar François Fillon i Jean-Luc Mélenchon, virtualment empatats en tercer lloc (entre 19% i 20%), i Benoît Hamon (7%), que va confirmar l'anunciada defunció del socialisme francès.

Són els resultats d'una jornada absolutament històrica per a França, que veu com l'extrema dreta aconsegueix el seu millor resultat mentre que els dos partits majoritaris queden fora de la ronda decisiva. El 23 d'abril de 2017 ja no serà mai més una data normal en territori francès.

“El debat per fi es produirà. És el moment d'alliberar els francesos de les elits arrogants que volen dictar la seva conducta”, va declarar Le Pen, que té clar el punt dèbil de Macron: la continuïtat amb François Hollande i la condició de producte de les més altes esferes del sistema de poder francès. La batalla decisiva serà el proper 7 de maig, d'aquí a dues setmanes, i si no es produeix una sorpresa que les firmes demoscòpiques estimen improbable al 99%, Macron serà el nou ocupant de l'Elisi.

Suports no li'n faltaran. Com era d'esperar, van caure en cascada ja des de la nit electoral, tant des les candidatures derrotades com des del govern. El front republicà, l'aliança de les forces polítiques franceses per barrar el pas al Front National és,des del 2014, la trista rutina en el panorama polític del país, i el tarannà centrista de Macron també ajuda a fer el tràngol del vot útil més digerible. Només Mélenchon va optar per no pronunciar-se de cara a la segona volta. Per part del govern es va expressar el primer ministre, Bernard Cazeneuve, que no s'havia posicionat fins ara. “La presència d'una candidata d'extrema dreta a la segona volta de les presidencials franceses, 15 anys després, forja una posició clara de tots els republicans”, va assegurar.

El resultat suposa una rebolcada sense precedents als partits majoritaris i al bipartidisme a França, que mai s'havien quedat fora conjuntament de la segona volta de les presidencials. “Avui tanquem clarament una pàgina de la vida política francesa”, va sintetitzar Macron. Hi ha motius comuns (el desencís de la població amb les elits), però sobretot diferenciats. Hamon s'ha vist arrossegat per la competència amb Mélenchon, que portava anys treballant un projecte més arrelat entre els electorats tradicionals d'esquerra, i per les pròpies sigles del seu partit. La social democràcia cotitza a la baixa arreu d'Europa, i el balanç nefast de François Hollande, tot i que Hamon se'n desmarcava i apostava per un viratge a l'esquerra, ha acabat de fer la resta. El candidat va assumir-ho sense vacil·lacions: “He fallat en evitar el desastre que s'anunciava. Assumeixo plenament la responsabilitat d'una sanció històrica”. El futur del socialisme francès, completament fracturat en dos, és imprevisible.

Pel que fa a Fillon, sembla improbable que avui es trobés fora de la ronda decisiva si no s'hagués produït la revelació del setmanari Le Canard Enchaîné, que el 25 de gener passat va destapar l'afer pels sous astronòmics de la seva dona. En una setmana, el conservador va passar de favorit indiscutible a defenestrat. La seva remuntada final a les enquestes, tot i insuficient, evidencia que la candidatura de Fillon li ha costat a la dreta una oportunitat d'or per tornar al palau presidencial. El tour de force que el candidat va viure al si de la seva família política quan va ser imputat, a mitjan març, no li augura cap futur com a líder conservador. Les bufetades partisanes ja li van començar a caure ahir.