Retreuen a Macron una actitud de supèrbia en veure's instal·lat ja al Palau de l'Elisi. Comparen l'eufòria desfermada la nit de diumenge amb la crida solemne de Chirac a la ciutadania per barrar el pas a Le Pen (pare) en el segon assalt presidencial del 2002. Macron té motius de sobres per estar confiat si hem de fer cas de l'aval dels poders fàctics, la cascada de suports rebuts en les darreres hores i els 10 milions de vots extres que li adjudiquen les enquestes. Vist així, la incògnita queda reduïda a l'amplada real de la victòria tenint en compte que bona part dels votants d'esquerra, que culpen les seves reformes liberals de l'actual regressió social, es poden veure temptats de quedar-se a casa el 7 de maig i començar així l'oposició al nou president.