Ivanka Trump defensant el seu pare entre protestes del públic i Angela Merkel acceptant amb modèstia que no es considera feminista, perquè no va estar entre les qui sí que van lluitar en els temps més difícils pels drets de la dona. La filla del president dels Estats Units va tenir, per fi, la seva estrena entre les dones més poderoses del món, inclosa la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, i amb la cancellera alemanya com a amfitriona.

Evidentment, va ser la presència més mediàtica des que va aterrar a Berlín –amb una brusa sense mànigues i faldilla daurada, malgrat els 9 graus de temperatura–. També és evident que es va endur de Berlín un bon àlbum de fotos asseguda amb Lagarde, Merkel i la reina Màxima d'Holanda, entre d'altres, amb desenes de càmeres buscant somriures de complicitat o d'estranyesa de les companyes de debat, quan li tocava parlar a ella.

Però, fora del bateig de foc en el club de dones poderoses, qui va acabar dominant va ser, un cop més, Merkel.

“Milers de dones que han treballat amb el pare i per al meu pare durant dècades, quan era al sector privat, són testimoni de la seva sòlida convicció en el potencial de la dona i en la seva capacitat de treballar tan bé com ho fan els homes”, va dir Ivanka Trump, en la seva primera intervenció. La moderadora –Miriam Meckel, esposa de la també periodista Anne Will, que ha entrevistat dues vegades en profunditat Merkel– va anar directament al moll de l'os, en demanar a la filla del president què en pensa, de les acusacions de sexisme que envolten el seu pare. I Ivanka Trump va defensar-se amb més o menys encert, però sense arribar a convèncer ningú i fins i tot entre algunes protestes procedents del selecte auditori. El marc de la trobada era l'anomenat Women-20, una de les reunions preparatòries de la cimera del G-20 –el grup de les potències industrials i emergents– que tindrà lloc el 7 i el 8 de juliol a Hamburg, sota presidència alemanya, i on coincidiran Trump i Putin, entre la resta de líders. Merkel i Ivanka s'havien conegut en la visita de la primera sis setmanes enrere a Washington, on el president va col·locar la seva filla al costat de la cancellera. I la líder alemanya va fer el gest de “convidar-la” a participar, entre iguals, en una cimera centrada a combatre els dèficits i els obstacles que continua trobant la dona en el món laboral i empresarial.

Merkel va trigar a prendre la paraula i quan ho va fer va anar al gra: cal crear noves “facilitats” perquè la dona emprenedora accedeixi al crèdit, si és que de debò es vol impulsar la igualtat de condicions en un món on la dona encara és en clara minoria. De sobte, va sorgir la pregunta de qui es considera feminista. Ivanka i Lagarde van aixecar el dit; la reina Màxima va proclamar que totes allà ho eren. Merkel, però, en un cop de sinceritat, va cedir el privilegi del títol a les dones que sí que van liderar aquesta lluita: “Ara bé, si ser feminista vol dir voler la igualtat per a la dona, llavors sí que ho sóc, és clar.”