Les excon­se­lle­res Joana Ortega i Irene Rigau dema­nen al Tri­bu­nal Suprem (TS) que les absol­gui de deso­bediència en el 9N i que, en cas de con­fir­mar la seva con­demna, limiti l'abast de la seva pena d'inha­bi­li­tació, de manera que puguin seguir optant a deter­mi­nats càrrecs locals, esta­tals o elec­tes. Així ho sol·lici­ten les dues excon­se­lle­res en els recur­sos de cas­sació, que han pre­sen­tat davant el TS con­tra la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) que les va con­dem­nar a un any i nou mesos i a un i mig, res­pec­ti­va­ment, per deso­bediència al Cons­ti­tu­ci­o­nal en man­te­nir la con­sulta del 9N. En els seus recur­sos, els lle­trats d'Ortega i Rigau invo­quen diver­sos pre­cep­tes de la Cons­ti­tució que cre­uen que vul­nera la sentència del TSJC, que con­si­de­ren "pre­te­sa­ment exem­pla­rit­zant i cau­te­rit­za­dora d'una actu­ació estric­ta­ment política", a més d'"injusta i dis­cri­mi­natòria" d'acord amb la "ide­o­lo­gia política" de la con­dem­na­des. Els recur­sos dema­nen al Suprem que revo­qui la con­demna de les excon­se­lle­res però que, en el cas que deci­deixi man­te­nir les penes, limiti l'abast de la pena d'inha­bi­li­tació espe­cial per a l'exer­cici de càrrecs públics elec­tes d'àmbit local, autonòmic o esta­tal i de fun­ci­ons de govern, en enten­dre que resulta "des­pro­por­ci­o­nada i injusta". Con­cre­ta­ment, Rafael Entrena, advo­cat de l'exvi­ce­pre­si­denta i excon­se­llera de Gover­nació, Joana Ortega, argu­menta en el seu recurs que, a diferència de la pena d'inha­bi­li­tació abso­luta, els efec­tes de l'espe­cial "han de con­traure's a l'ocu­pació en l'acom­pli­ment de la qual s'hagi comès el delicte o altres càrrecs vin­cu­lats a aquest". Per a l'advo­cat, la pena d'inha­bi­li­tació hau­ria de limi­tar-se lla­vors "als càrrecs de govern en l'admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat", sense que la con­demna s'esten­gui a l'àmbit "local i esta­tal", ja que segons la seva opinió això afec­ta­ria "de manera injus­ti­fi­cada el dret fona­men­tal a la par­ti­ci­pació en assump­tes públics". El recurs adver­teix de la "des­pro­porció" de la pena d'inha­bi­li­tació impo­sada a Ortega, tenint en compte que Fran­cesc Homs, que era con­se­ller de Pre­sidència durant el 9N, ha estat con­dem­nat pel Suprem a vuit mesos menys que l'excon­se­llera de Gover­nació. Entrena també creu exces­siva la pena de multa de 30.000 euros impo­sada a l'excon­se­llera, tenint en compte que quan va ser con­dem­nada "no osten­tava càrrec públic", ja que havia renun­ciat a la vice­pre­sidència de la Gene­ra­li­tat al juny del 2015. De la seva banda, Jordi Pina, advo­cat de l'excon­se­llera d'Ense­nya­ment i ara dipu­tada del Par­la­ment Irene Rigau, adver­teix en el seu recurs del "doble abast" de la pena d'inha­bi­li­tació impo­sada a la seva cli­enta i argu­menta que aquesta con­demna "ha de limi­tar els seus efec­tes a l'ocu­pació o càrrec en l'acom­pli­ment del qual s'hagi comès el delicte". Pina, que demana que Rigau no sigui inha­bi­li­tada per a càrrecs públics elec­tius, raona que la seva cli­enta va come­tre el delicte pel qual ha estat con­dem­nada men­tre exer­cia com con­se­llera d'Edu­cació, cosa que no té relació amb la seva actual con­dició de dipu­tada, ja que per ser mem­bre del Govern ni tan sols es reque­reix ser par­la­mentària.