Alta Còrsega i Còrsega del Sud, els dos departaments administratius de l'illa mediterrània, van estar entre els cinc amb més abstenció en la primera volta de les presidencials franceses. També es van comptar entre els territoris on Marine Le Pen va obtenir més suports: hi va guanyar amb gairebé el 28% dels vots, una tendència que ja es va produir el 2012, quan va arribar al segon lloc (24%), només per darrere de Nicolas Sarkozy. El seu rival avui, Emmanuel Macron, va quedar deu punts per darrere. Durant la campanya, la líder frontista va desplegar una tàctica d'apropament a la causa corsa, oferint mesures contra l'especulació immobiliària que turmenta l'illa i a favor de la repatriació de presos lligats al conflicte. Un discurs que Jean-Guy Talamoni, president de l'Assemblea de Còrsega, considera “demagògia pura”, tenint en compte que “el Front National és un partit recentralitzador i jacobí, que no fa gaire demanava la pena de mort per als militants corsos”. Per Talamoni, les raons de la puixança de l'extrema dreta a l'illa s'han de buscar més enllà, començant per la forta taxa d'abstenció: els nacionalistes no es mobilitzen per als comicis generals, i el mateix Talamoni assegura que mai no ha votat en unes presidencials. Però no tot s'entén a partir d'això, reconeix. “La democràcia està avui afeblida per diferents fractures que afecten les nostres societats: la desafecció per la política institucional, la bretxa generacional, territorial i social. Això també afecta Còrsega. Només cal veure el bon resultat del Front National als barris desfavorits de la nostra illa”, alerta.

Sigui com sigui, l'estratègia d'acostament de Le Pen també ha jugat un paper, i contrasta amb el desinterès per les reclames corses exhibit pel govern socialista durant la darrera legislatura.

A principi de març, en la primera visita oficial des del 2013, el president François Hollande va recalcar els progressos que havia viscut Còrsega durant la seva legislatura. L'opinió és compartida a Aiacciu: la millora corsa ha estat latent, però la deslliguen de l'acció de París. “Hollande és molt simpàtic, però no ha fet res per l'illa durant el seu mandat”, critica taxatiu Talamoni, que dirigeix una Assemblea en què gairebé la meitat dels escons (24 de 51) pertanyen a la llista sobiranista Pè a Corsica, coalició entre independentistes i autonomistes que es va imposar en les eleccions regionals, el desembre del 2015.

És la primera vegada que una llista sobiranista governa l'illa. El canvi de pàgina ajuda a entendre, per exemple, l'abandonament de les armes, el 25 de juny del 2014, del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), el principal grup terrorista insular, després de 38 anys de lluita armada i 4.000 atemptats reivindicats. Ja en les eleccions del 2010, la segona força va ser una coalició de partits nacionalistes, abans de la victòria del 2015. “Els progressos assolits durant el mandat Hollande han estat fruit del govern nacionalista”, s'hi refereix Talamoni, abans de glossar un seguit de reformes per rehabilitar la vida pública corsa, millorar la percepció que els ciutadans tenen de la classe dirigent i avançar cap a un major autogovern. En aquest darrer aspecte, però, el progrés depèn inevitablement de París. D'entre les reivindicacions majors, els darrers cinc anys només s'ha assolit la creació de la circumscripció única, que entrarà en vigor al gener i enfortirà la potència de les institucions corses. Fruit de la frustració per aquesta lentitud, els darrers mesos, s'han registrat nous atacs i degradacions de símbols de l'Estat a l'illa, no reivindicats però associats a col·lectius juvenils.