Molt interessant la feina que fa la gent de Doblin. Aquesta famosa consultora defineix deu maneres diferents d'innovar o, si es vol, deu aplicacions de la innovació a les organitzacions.

Sovint es pensa (la majoria de mitjans de comunicació, dissortadament, hi contribueixen) que la innovació fa referència bàsicament a productes i a tecnologia. És ben cert que en les darreres dècades moltes de les innovacions més rutilants han estat associades al fenomen d'internet i la telefonia mòbil. I que ara, precisament de la mà de Google (entre d'altres), es comença a parlar de cotxes sense conductor, de cotxes voladors, de bicicletes que van soles pel carrer...

Però també és cert que recentment moltes empreses que no són d'alta tecnologia ni que necessàriament venen productes ens han sorprès: Nespresso i les seves càpsules, Ikea i la seva renovació logística al terreny dels mobles, UBER i les seves alternatives al transport tradicional, etcètera.

La innovació és una filosofia que es pot aplicar de moltes maneres. La gent de Doblin diu que podem innovar en deu àrees diferents: model de negoci, xarxa, estructura, procés, rendiment de producte, sistema de producte, servei, canal, marca i fidelitat del client. Tot un món nou de possibilitats. Segurament que moltes empreses no s'han plantejat mai algunes d'aquestes formes d'innovació. Com innovar en el nostre canal, per exemple, si lliurem pizzes a domicili? Com innovem en la fidelitat del client si treballem en un sector on els clients es mouen exclusivament per preu?

El simple coneixement d'aquestes formes d'innovar pot obrir els ulls a qualsevol empresa que faci prèviament l'exercici de detectar el seu punt feble. Tenim un bon producte però ens falta distribuir-lo millor? Hem de canviar el nostre model de negoci? Hem d'incrementar la nostra presència a la xarxa?

Un parell d'exemples més: l'empresa catalana Vichy Catalán ha fet darrerament un esforç important per renovar la seva marca, fent-la més dinàmica i jovenívola, aprofitant al mateix temps per ampliar el seu sistema de producte. Els resultats, almenys vistos des de fora, són espectaculars. Un altre cas interessant és el de l'empresa francesa FAVI, fabricant de caixes de canvis per a l'automoció, que ha eliminat pràcticament les estructures jeràrquiques i ha creat equips autogestionats (holocràcia) que prenen les seves pròpies decisions.

Una pràctica que recomano fervorosament a tota empresa que vulgui innovar però no sàpiga per on començar: un bon estudi del model de Doblin i una reflexió en profunditat de quina modalitat innovadora encaixa més amb les seves necessitats i la seva projecció de futur. No cal atabalar-se: aquest és un treball que cal fer pausadament, analitzant tots els pros i contres, per acabar prenent decisions intel·ligents i determinants.

Recordem-ho un cop més: innovar requereix creativitat i disrupció però també ordre i metodologia. Centrar-se en una sola de les opcions no acostuma a ser massa bona idea. Massa disrupció sense tocar de peus a terra pot fer que ningú no entengui la nostra proposta. Massa tocar de peus a terra sense disrupció pot implicar que no ens facin prou cas i que ens falti la guspira final capaç d'enamorar els clients...