A les elec­ci­ons fran­ce­ses ha aca­bat pas­sant el que s'espe­rava. Tot i això, les bor­ses han pujat perquè fins al final hi ha incer­tesa. I un tri­omf de Le Pen hau­ria posat en risc el pro­jecte de la UE. De tota manera, els mer­cats s'han anat immu­nit­zant davant els ris­cos polítics. Va que­dar demos­trat l'any pas­sat, amb la reacció davant tres esde­ve­ni­ments que els inver­sors temien: un sí al Bre­xit, la victòria de Trump i la dimissió de Renzi. En el pri­mer cas, el mer­cat va tri­gar 34 dies a recu­pe­rar-se; en el segon, 7 hores; i en el ter­cer, cinc minuts. Vol dir que les bor­ses ho supor­ten millor cada vegada.

En pri­mer lloc, les bor­ses no poden caure molts cops pel mateix motiu. Amb els atemp­tats ter­ro­ris­tes va pas­sar el mateix: l'11-S es van enfon­sar, però després ho van reflec­tir cada vegada menys. A més, la con­nexió amb l'eco­no­mia de molts esde­ve­ni­ments polítics és menor del que es diu. Per exem­ple, en el cas del Bre­xit, les empre­ses adap­ta­ran els fac­tors de pro­ducció a la nova situ­ació. Però això no afec­tarà la seva valo­ració. Si JP Mor­gan tras­llada tre­ba­lla­dors a Frank­furt, no valdrà més ni menys que abans. Per últim, veiem que hi ha inver­sors que estan espe­rant que es pro­du­ei­xin cai­gu­des per com­prar acci­ons.

Les britàniques no són unes elec­ci­ons que el mer­cat pugui témer. Les d'Ale­ma­nya sí, perquè afec­ten un dels països més impor­tants de la UE. Ara bé, les enques­tes dei­xen en ter­cera posició el par­tit més dis­rup­tiu i els mer­cats aco­lli­rien bé tant una victòria de Merkel com de Mar­tin Schulz. Jo crec que la recu­pe­ració econòmica fa retro­ce­dir els movi­ments con­tra­ris a la UE. I les dades macro­e­conòmiques a la zona euro estan millo­rant.

És que els resul­tats empre­sa­ri­als que anem conei­xent són molt bons. Hem vist sor­pre­ses posi­ti­ves tant en ingres­sos com en bene­fi­cis. I això que les expec­ta­ti­ves ja incor­po­ra­ven una millora. Aquest feno­men res­pon al fet que hi ha fac­tors favo­ra­bles a les expec­ta­ti­ves empre­sa­ri­als: el PIB mun­dial està en màxims i els cos­tos, tant finan­cers com labo­rals i de matèries pri­me­res, estan molt con­tin­guts. Són fac­tors que pre­ve­iem que con­ti­nu­a­ran donant-se un temps més. Així, pre­ve­iem bons resul­tats empre­sa­ri­als com a mínim dos o tres anys més. De fet, en el cas d'Europa, ha avançat més la recu­pe­ració econòmica i en els resul­tats que no a les bor­ses, que encara estan bara­tes com­pa­ra­ti­va­ment, tot i la forta pujada dels dar­rers mesos.

A Europa les bor­ses estan endar­re­ri­des pels ris­cos polítics. Si aquests cedei­xen, les cotit­za­ci­ons ani­ran cap a on els resul­tats ja hi són, és a dir, més amunt. Una altra cosa és com s'hi acos­ten, si lini­al­ment o de forma acce­le­rada. De fet, en els dar­rers mesos, ja hem vist una acce­le­ració; hem recor­re­gut en sis mesos més del 40% del que ens separa de la valo­ració real de les empre­ses. Exis­tei­xen fac­tors que hi aju­den, com el mateix fet que les bor­ses esti­guin bara­tes, el procés de nor­ma­lit­zació de tipus i la dis­mi­nució de la prima de risc política. Hi ha flu­xos de diners que entren al mer­cat. El pri­mer, pro­ce­dent d'inver­sors que apos­ten per la renda vari­a­ble quan ven­cen els actius de renda fixa. Però també hi ha molts nord-ame­ri­cans que inver­tei­xen en borsa euro­pea.

Ja ho estava abans. Després Trump ha gene­rat una expec­ta­tiva nova. De tot el que ha dit, els mer­cats s'han fixat sobre­tot en la pro­mesa de reforma de l'impost de soci­e­tats. S'espera que tant les des­gra­va­ci­ons fis­cals a la inversió com a les repa­tri­a­ci­ons afa­vo­rei­xin l'acti­vi­tat empre­sa­rial.

Els pre­si­dents dels EUA que han posat en marxa mesu­res impor­tants aviat ho han fet, com a molt, a l'agost. Per tant, seria a par­tir de lla­vors. La paciència del mer­cat amb Trump tindrà un test impor­tant a l'últim tri­mes­tre.

Crec que els tipus a la zona euro no s'apu­ja­ran fins desem­bre de 2018 perquè el pro­grama de com­pra de deute s'ha estès fins a finals de 2017 i després convé dei­xar un temps per veure els efec­tes sobre l'eco­no­mia abans de tocar els tipus. Als EUA, en canvi, la Fed ha d'apu­jar-los per evi­tar que es gene­rin bom­bo­lles. Aquesta diferència enfor­tirà el dòlar davant l'euro, cosa que afa­vo­rirà les expor­ta­ci­ons euro­pees. Hem tin­gut un dòlar baix durant anys, cosa que ha aju­dat a la recu­pe­ració dels EUA. Ara li toca a l'euro.

Amb molt de retard. Als EUA es va actuar molt ràpida­ment davant de la bom­bo­lla immo­biliària. Aquesta agi­li­tat va con­tri­buir que la recu­pe­ració fos més ràpida. El Regne Unit i Irlanda, on també es va donar aquesta bom­bo­lla, també van actuar ràpida­ment. A l'Estat Espa­nyol, en canvi, les mesu­res de reacció van ser len­tes i això ha supo­sat un allar­ga­ment de la crisi.