La societat evoluciona i es transforma. Històricament hi ha hagut avenços socials i econòmics de gran magnitud que han comportat canvis d'hàbits a tots els nivells. La revolució industrial i la mecanització en el procés de producció va significar un tomb espectacular. Amb l'arribada d'internet i l'ús cada vegada més dependent de la tecnologia, la digitalització i la robotització s'inicia un nou escenari on el mercat del treball ja comença a estar marcat per la coexistència d'humans i robots. En el darrer any hi ha hagut una allau d'estudis per posar xifres a aquesta afirmació. La consultora McKinsey ja va alertar que el 47% de les feines als EUA eren automatitzables en 20 anys. El Banc d'Anglaterra afirma que durant les pròximes dècades només al Regne Unit es destruiran 15 milions de llocs de treball per la combinació entre els robots i la intel·ligència artificial, és a dir, la meitat dels ocupats en aquest país.I una altra dada que evidencia que no s'està parlant de ciència-ficció sinó de la realitat en molts països occidentals és que només a l'Estat espanyol ja hi ha més de 30.000 robots.

Una de les primeres conseqüències de l'entrada dels nous empleats del segle XXI serà que es destruiran milers de llocs de treball a escala mundial. Segurament es crearan noves professions però també, tal com diuen diversos experts, les administracions s'hauran de posar les piles per amortir el problema que pot suposar gestionar les bosses d'exclosos del mercat laboral. Justament per aquests riscos, darrerament les veus a favor d'una renda bàsica universal (una assignació pública monetària incondicional) són cada cop més creixents des de diferents àmbits. La societat avança, per això serà clau saber enfocar els estudis per afrontar les noves professions del futur mentre que l'administració haurà de redistribuir les rendes entre el treballador i l'aturat.