Emmanuel Macron ja és oficialment el nou president de França. El jove mandatari, de només 39 anys, va passar ahir el baptisme definitiu de la investidura, plasmada en un matí d'actes i fastos en què es va escenificar el traspàs de poders amb el seu predecessor i pare polític, François Hollande.

Si la solemnitat és marca de la casa en aquesta mena de celebracions, la gravetat que ha adoptat Macron des de l'arribada al càrrec és un tret propi, que s'allunya del candidat i el ministre somrient que va ser. També de la irrellevància d'Hollande i l'histrionisme de Nicolas Sarkozy. El Macron president vol evocar força de canvi, capacitat, determinació i lideratge per aconseguir que el país deixi enrere la tradicional malaise francesa. En el discurs de la cerimònia d'instal·lació a l'Elisi –una autèntica litúrgia de tics monàrquics que inclou, en lloc d'una corona, el collar de Gran Mestre de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor–, el nou cap de l'Estat ho va deixar clar: França ha de recuperar la confiança en si mateixa, i adonar-se que no es troba en un moment declinant, sinó a l'alba de la seva renaixença.

“El món i Europa necessiten més que mai una França segura del seu destí, forta i clarivident, que sàpiga inventar el futur”, va remarcar. I, en vista d'aquesta ambició, dues promeses: no incomplirà per “cap motiu” els compromisos adquirits en campanya, i tindrà present “a cada moment” la confiança que li han atorgat els francesos i l'exigència que comporta.

El discurs va estar precedit per una reunió entre Macron i Hollande, que es van entrevistar durant prop d'una hora i deu minuts, abans de la tradicional partença del president sortint, en cotxe i des del pati d'entrada de l'Elisi. Després de rebre una càlida ovació, Hollande va posar rumb cap a la seu del partit socialista, on va fer balanç del seu mandat enmig d'un ambient de canvi de cicle. El president normal, que, per haver-ho estat massa, va acabar devaluant la seva figura fins al punt d'ensordir qualsevol altre balanç per a la posteritat, ja és història.

La part de la cerimònia a l'Elisi va acabar al jardí del palau presidencial, on Macron va passar revista a les tropes i va escoltar els protocol·laris 21 cops de canó al cel de París, una altra reminiscència monàrquica. El president va enfilar llavors els Camps Elisis en un cotxe militar descapotable, mentre saludava dempeus a banda i banda. L'elecció del vehicle va ser exclusiva de Macron, conscient de la importància de cada gest en els seus primers dies.

En aquest pes del detall subliminal s'inscriu l'oda bonapartista del seu discurs de la victòria al Louvre, i la visita d'avui a Angela Merkel a Berlín, el seu primer viatge oficial, amb què pretén enaltir la seva abnegació europeista. A finals de setmana podria visitar les tropes a Mali.

En el paper de comandant en cap de l'estat major, un cop arribat a l'Arc de Triomf, Macron va dipositar una corona de flors davant la tomba del soldat desconegut, epicentre del simbolisme militar francès. Va guardar un minut de silenci i va encendre novament la flama que hi està presa, abans de dirigir-se a l'Elisi. A la tarda va ser rebut per Anne Hidalgo a l'alcaldia de París.

L'encarregat de proclamar verbalment Macron en el càrrec, el president del Consell Constitucional, Laurent Fabius, va evocar Chateaubriand per referir-se al nou ocupant de l'Elisi. “Per convertir-se en l'home del seu país, cal ser l'home del seu temps. I vostè ha provat que ho és”, li va dedicar.

En la cruïlla de la història que viuen França i la resta de democràcies occidentals, els francesos han escollit un defensor ferri de l'ordre liberal per afrontar un futur que presenta les incerteses d'un món en procés de canvi i d'un país dividit i acomplexat.

Després de la música de la campanya, Macron ha d'aconseguir encisar ara amb la partitura menys seductora del dia a dia. Sobretot aquells que no hi veuen un reformador progressista preocupat per la unitat del país, sinó que recelen del seu liberalisme econòmic i del seu perfil elitista i lampedusià. La tasca comença avui.