Sense sorpreses. Emmanuel Macron ha format un govern de síntesi que es vol inclusiu i centrista, però que engega ja inclinat cap a la dreta pel pes que hi tenen el primer ministre, el juppeista Édouard Philippe, i el titular d'Economia, Bruno Le Maire.

La voladura controlada del sistema bipartidista continua en mans del nou president, que, en la recerca d'un espai propi, intenta arraconar als extrems l'esquerra i la dreta tradicionals i deixar el seu partit, La República en Marxa (REM), com a única expressió del gran centre liberal reformista, ampliat al domini de la socialdemocràcia i de la dreta moderada. Macron enderroca parets i deixa obert un únic terreny possible, que queda delimitat entre la insubmissió anticapitalista de Mélenchon i el conservadorisme sobiranista i l'extrema dreta de Le Pen. Mantenir la cohesió interna, dins d'una oferta política tan àmplia, requerirà els esforços del nou president.

L'assalt al PS va començar ja durant la presidència d'Hollande, quan l'aleshores president va canviar el programa socialista per un ambiciós pla de liberalització de l'economia que, lluny de reactivar el creixement, va encendre el carrer i va fer més profunda la bretxa social. Desballestat el PS, que ha quedat reduït a una posició marginal després de les eleccions presidencials, toca ara enderrocar la muralla conservadora, defensada per Els Republicans. L'opa llançada sobre els quadres del partit està donant fruit, tal com mostren les reaccions de nerviosisme de l'estat major republicà i les expulsions dels que, com Le Maire o el jove Darmanin, estrella ascendent de la dreta, s'han passat a l'enemic. I és que, de fet, ahir se celebrava el primer acte de campanya per a les legislatives del juny. El govern de síntesi és un reflex de la majoria presidencial que Macron aspira a aconseguir per evitar la cohabitació. A curt termini, el sondejos li són favorables, però només el temps dirà si l'operació enderroc acaba amb la demolició de l'ancien régime o amb una simple rehabilitació.