operació diàleg
“Greu amenaça a la convivència”
Rajoy respon per carta a Puigdemont que fer un referèndum és impossible i li reitera que vagi al Congrés a ser derrotat
“No és la resposta que esperàvem”, diu el líder català
De Cospedal avisa que l’Estat farà “tot el que calgui” per “evitar urnes de paper o de cartró” i perseguirà qui les posi
Mariano Rajoy no ha deixat passar ni 24 hores en aquesta ocasió i, abans de fer la maleta i viatjar cap a Brussel·les per acudir ahir a la cimera de l’OTAN, ha volgut contestar amb una carta l’última missiva que li havia arribat dimecres amb Carles Puigdemont com a remitent. A allò que la Generalitat ofereix com l’última carta, Rajoy hi respon que el referèndum és impossible de celebrar a l’Estat espanyol i que el mer fet de plantejar-lo ja és una “greu amenaça a la convivència i a l’ordenament constitucional”. Després que la plantada del Senat forcés Puigdemont a trobar acollida a l’Ajuntament de Madrid per solemnitzar l’última crida a pactar la consulta, Rajoy reitera per carta al president català que el que ha de fer ara és acudir al Congrés i defensar el seu full de ruta a l’hemicicle per encaixar així la segura derrota que li propinarà en una votació la suma del PP, el PSOE i Ciutadans. “No és la resposta que esperàvem; no serveix per resoldre el conflicte”, va rebatre Puigdemont.
Si bé ara es permet una acceleració en els terminis respecte al 2013, quan l’aleshores president, Artur Mas, va haver d’esperar 45 dies a tenir una epístola de resposta de l’inquilí de La Moncloa, la rèplica en 24 hores no conté ni el més mínim gir en la posició de Rajoy. En només dos folis, el president espanyol fa saber que no té cabuda negociar un referèndum “girant l’esquena als veritables camins democràtics i a la llei”. Amb aquest text, doncs, Rajoy enterra tota possibilitat d’explorar el que Puigdemont oferia amb la seva predisposició a abordar les “negociacions sobre els termes i les condicions” del referèndum.
Si bé en el llenguatge epistolar Rajoy es mostra més mesurat que dilluns a la seu del PP i dimarts a la sessió de control al Senat, on es referia al procés a Catalunya amb invocacions a “cacicades” i a “les pitjors dictadures”, la carta presidencial sí que parla d’una “amenaça”. “El diàleg que diu que ofereix no lliga amb l’amenaça d’una declaració d’independència en cas de no ser satisfetes les seves pretensions”, denuncia Rajoy sobre el supòsit de la Generalitat si s’impedeix el referèndum.
“No encarrila la solució”
La carta de La Moncloa va arribar a Barcelona abans que Rajoy aterrés a Brussel·les, però també des de la capital comunitària el president espanyol va llançar un avís a Puigdemont. “Mal president [del govern espanyol] seria jo si permetés liquidar la unitat i la sobirania nacional”, va dir de si mateix. A 1.380 quilòmetres de Brussel·les, a Sitges, el president català airejava el desencís que li havia suscitat l’epístola en la cita anual del Cercle d’Economia. “No serveix per resoldre ni encarrilar la resolució del conflicte”, constatava.
Contradicció amb el 2005
El més sorprenent de la carta és que Rajoy anima Puigdemont a acudir al Congrés perquè és el lloc “on s’han de debatre les aspiracions que el nostre pluralisme polític empara”. El repte, que obvia que el Parlament ja hi va enviar el 2014 una delegació –Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera– per negociar el traspàs de les competències per fer una consulta, s’inspira en la visita del lehendakari Ibarretxe el 2005. Es dona la circumstància, però, que Rajoy contradiu el seu passat: l’11 de gener del 2005, el líder del PP –llavors opositor– va censurar que José Luis Rodríguez Zapatero obrís el Congrés “amb catifa vermella” i “com si fos una proposició seriosa i democràtica” al sobiranisme. Dotze anys més tard, Rajoy pretén ara que Puigdemont faci la visita al Congrés que ell va voler vetar en el cas d’Ibarretxe. El PP va acabar sumant els seus vots als del PSOE per tombar la proposta de lliure associació amb l’Estat que oferia Ibarretxe, però ho va fer amb la queixa de Rajoy per haver-li cedit la tribuna.
Qui es va afegir ahir a l’escalada de tensió és la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que es va mostrar irritada a la COPE quan se li va recordar el 9-N del 2014. Segons De Cospedal, al setembre –o a l’octubre– no es repetirà la fotografia de les cues als col·legis perquè l’Estat farà “tot el que calgui fer” per impedir el referèndum, sense descartar cap actuació. “Tenim la possibilitat d’utilitzar tots els instruments. Fins on? Doncs depèn de quina sigui l’actuació i l’actitud dels que governen avui la Generalitat”, aventurava.
Ni de paper ni de vidre
La titular de Defensa no es va quedar aquí i va exhibir l’abast de la repressió. “Estem disposats a impedir que es posin urnes de paper, de cartró, de vidre o del que es vulgui, i qui col·labori fent les urnes, posant-les o deixant el local en patirà les conseqüències, com és lògic i normal, i com ja s’està veient”, va advertir. La irrupció de De Cospedal en el tauler de joc català coincidia amb un dia en què el focus l’apuntava per un polèmic nomenament a la justícia: el de Concepción Espejel a la sala penal de l’Audiencia Nacional. Espejel és coneguda perquè la seva extrema afinitat al PP l’ha conduït a ser apartada dels judicis del cas Gürtel i de la caixa B del PP, i té entre les seves valedores De Cospedal, per a qui “Concha” és una amiga tan rellevant que la magistrada és coneguda en àmbits judicials amb el sobrenom de Cospejel.
En contraposició amb la legislatura anterior, en què el cap de la diplomàcia, José Manuel García-Margallo, era qui assumia la veu de rèplica per la deserció dels seus, la rèplica és ara coral i la completa el ministre de l’Interior, l’andalús Juan Ignacio Zoido. “Treballem i resolem problemes financers que té la Generalitat perquè els serveis públics es puguin prestar; tota la resta és un xantatge, i el govern no accepta xantatges, ni de Catalunya ni de ningú”, va avisar Zoido.
Maza: “No som actors polítics”
M.PAhir, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, no va voler polemitzar amb el reclam que li va fer el president Carles Puigdemont, que va demanar que el ministeri públic “no judicialitzi més la política”, en la reunió que van mantenir abans-d’ahir al Palau de la Generalitat.
Maza va assegurar que la trobada amb el president de la Generalitat va ser “institucional i de cortesia” arran del seu trasllat a Barcelona per presidir ahir una junta de fiscals superiors espanyola a la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya, al carrer de Pau Claris. No obstant això, Maza hi va afegir que va respondre a Puigdemont: “No som actors polítics, sinó que vetllem pel compliment de la llei i la nostra feina és garantir l’estat de dret.” El fiscal general va insistir que el tracte rebut per Puigdemont va ser “amable”. I no va voler parlar de les querelles en marxa contra el govern català ni de l’estudi que asseguren que han iniciat sobre l’esborrany de la llei de transitorietat. “De casos concrets, no en parlaré”, va respondre als periodistes.
És el primer cop que la junta de fiscals superiors se celebra a Barcelona. Solen tenir lloc a Madrid, tot i que també se n’han fet a Saragossa i a Palma. La fiscalia va informar que ahir van tractar qüestions jurídiques com ara les “incidències” amb el nou sistema de notificacions electròniques, i “la negativa de transcriure les declaracions enregistrades en fase d’instrucció per part dels lletrats de l’administració de justícia”.
