Fixant-nos en el PNB, ens sembla un acord vergonyós. El PNB reflotarà el partit més corrupte d’Europa, el partit de les retallades i la injustícia social i que nega la possibilitat de reconèixer Euskal Herria i Catalunya com a poble amb l’opció de decidir. Pactar en aquest moment en privat i a canvi d’un xec en blanc amb un partit com el PP és vergonyós i un negoci molt brut. El govern de Rajoy fa un tripijoc amb el govern basc i ens ofereix uns passos a nivell, un TAV amb el qual nosaltres no estem d’acord... Però sobretot cal fixar-se en les condicions en què es fa l’acord i com ens lliga en el futur. Els ho ha dit el portaveu del PP i exministre de Sanitat Alfonso Alonso: tot això anirà bé mentre el PNB no parli basc amb accent català. Són paraules provocadores i voregen l’amenaça, vol dir que tot funcionarà mentre el PP ho vulgui.

És que ja el mateix acord no convenç, perquè hi ha uns milions que s’han quedat pel camí. I el PNB ens ven que és un acord bilateral quan no és així; s’ha produït quan el PP ho ha necessitat i a canvi que el PNB li salvi els pressupostos. Un pacte bilateral és el que es fa en igualtat de condicions i no amb algú que té la paella pel mànec i t’està socarrant durant anys fins que arriba un moment concret en què t’afluixa el foc a canvi del que necessita de tu. I sí, després hi ha el que no existeix en el pacte: els drets dels presos queden fora d’un acord que no ens sembla net. A mi em corroeix les entranyes que el PP hagi posat per escrit que els presos malalts podran sortir quan la seva esperança de vida sigui de dos mesos... Qui coneix l’esperança de vida? Un govern no es pot erigir en endeví de l’esperança de vida d’un pres. I això va més enllà de qualsevol pacte, són drets humans.

Això ho han de decidir els ciutadans i jo els convido a reflexionar sobre les conseqüències d’aquest pacte a Euskal Herria. No podem seguir amb aquesta relació amb l’Estat, una relació que ens infecta amb la seva corrupció i que només porta retallades i lleis com la LOMQE que no necessitem i que malbaraten la feina a les ikastoles... Els votants del PNB han de reflexionar si un pot canviar el futur d’un país per uns passos a nivell i que et diguin que tot anirà bé mentre no parlis basc amb accent català.

Fins avui, el PNB ha sabut trampejar molt bé aquestes situacions... Però l’acompanyament als electes catalans jutjats és molt tebi. No hi van ser per acompanyar Mas, Ortega i Rigau; sí que hi va ser, en canvi, EH Bildu, que sempre hi és per fer costat. És cert que Mas va anar a Sant Sebastià i el PNB hi va ser. Però, quan es tractava de traslladar la solidaritat al màxim, jo, que sí que he estat a Catalunya, no els he vist. I tampoc els he vist quan es processava la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i EH Bildu sí que hi era. I rebem agraïments sempre, però en l’última ocasió sí que hem escoltat a Catalunya ciutadanes i ciutadans que ens mostren l’enuig amb “els bascos” en general, arran del pacte del PP amb el PNB... Per això, ens veiem obligats a dir en veu alta “no en el nostre nom” i que nosaltres seguirem lluitant per la llibertat i la democràcia dels pobles i de Catalunya.

Doncs des de la distància es veu amb gran il·lusió; és exemplar la manera tan democràtica com es fan les coses a Catalunya. No podem comparar les dues realitats, però tant bascos com catalans tenim al davant un Estat profundament antidemocràtic. El més normal seria que, com a Escòcia, poguéssim fer un referèndum en condicions i votar sí o no i assumir la decisió fos la que fos. Així que nosaltres seguim donant suport al poble català.

Nosaltres creiem que no es podria seguir com si res; seguim amb molta atenció el que passa a Catalunya. I al Parlament basc ja hem fet concentracions i declaracions que no han pogut ser institucionals perquè el PSE i el PP no s’hi han adherit. EH Bildu farà en cada moment tot el que el poble català ens demani.

Puigdemont podria cremar també aquesta carta, però és que ja sap quin és el final del camí: Espanya et veta al Congrés.

És que Rajoy utilitza el seu pacte amb el PNB com a ariet contra Catalunya i la seva voluntat democràtica, i intenta vendre que amb el govern espanyol es pot dialogar i que és la part catalana la que ho impedeix. I per això utilitza Urkullu mostrant-lo com a ambaixador a Europa, fent veure que la via del diàleg és possible i que per aquesta via un es pot arribar a reunir amb Juncker. El que s’ha de dir és quin és el preu d’aquesta foto i d’aquest diàleg, que és un preu altíssim: reflotar el partit més corrupte d’Europa i posar en risc el futur i el dret a decidir d’Euskal Herria.

Estem fent fòrums de cara al congrés d’EH Bildu del 17 de juny i hi ha una idea que repeteixo: hem de fer un reset als cervells i actuar sense esperar res. Hem viscut massa pendents de si el govern espanyol deia això o no, de si feia això o no. I al final han estat els Artesans de la Pau els que han arriscat i han tancat un procés de desarmament. La praxi serà el que dicti si podem ser el que volem ser, sense esperar res de qui tenim al davant, com demostra l’exemple català.

Desallotjar el PP sempre és una opció a la qual EH Bildu dona suport, però no es tracta d’aprovar el desallotjament del PP i ja està; volem que es posi damunt la taula el dret a decidir. És cert que l’elecció de Sánchez ha creat alguna expectativa, però quan el sento parlar de “nació de nacions” i de canviar la Constitució en sentit federal... El federalisme és el que el PSOE es treu del barret cada cop que li interessa i després mai no arriba a res, ni quan mana. I dir “nació de nacions” és molt bonic, però no vol dir res. Una “nació cultural” no és res. Volem ser un estat i crec que la majoria de dones i homes de Catalunya també volen ser un estat.