La Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha organitzat els dies 26 i 27 de maig, a la seu de l’Institut, un congrés d’economia acadèmica: la 1st. Catalan Economic Society Conference. Un èxit. 160 comunicacions, en 61 sessions paral·leles. La idea, dels llicenciats en economia a la UB Antoni Montserrat i Eduard Arruga. El comitè científic, presidit pel doctor Andreu Mas-Colell.

La convocatòria ha mobilitzat molts –una quinzena- dels gairebé 100 joves economistes acadèmics catalans escampats pel món (com ara, a Londres, la professora Mireia Jofre-Bonet) i molts dels 115 economistes d’altres països que treballen en el món acadèmic de l’àmbit territorial de l’Institut. Segons les dades de la SCE difoses per Youtube, al segle XXI, Catalunya importa un xic més d’economistes acadèmics dels que exporta.

Justament, una de les comunicacions a la conferència, presentada per Francesc Artal, estava dedicada a seguir la pista dels economistes catalans que la societat dels Països Catalans ha exportat, des dels inicis del món modern fins al segle XX (on, en alguns casos, coincideixen exportació i exili). Amb el benentès que no hi ha llicenciats en economia fins a 1960 (tot i que els cursos regulars d’economia, amb exàmens, etcètera, comencen el 1816). De forma que els economistes catalans que han escrit i publicat llibres d’economia, han estat, històricament, filòsofs (com Joan-Lluís Vives), nobles (com Martí de Viciana o Francesc de Gilabert), comptables (com Francesc Santcliment o Joan Ventallol), eclesiàstics (com Pere Gil o Miquel Agustí), comerciants (com Jaume Damians o Francesc Soler), matemàtics (com Andreu Puig i Vicente o Joan B. Corachan). D’ençà de la revolució industrial del XIX, els que reflexionen i escriuen sobre temes econòmics (que, al segle XX, seran coneguts com a economistes) solen tenir titulacions acadèmiques. Són: juristes, enginyers industrials, enginyers agrònoms i forestals, metges, també algun farmacèutic. Més, és clar, els empresaris, sindicalistes, periodistes, que escriuen sobre qüestions econòmiques.

Al primer congrés de Barcelona de la SCE, la idea d’economia ha estat molt àmplia. A més de les sessions dedicades a la macroeconomia, la microeconomia, l’econometria, l’economia monetària, el comerç internacional, les finances públiques i l’economia regional i urbana, hi ha hagut saberudes sessions científiques dedicades a temes aparentment tan poc acadèmics com: Economic Inequality, Quality of Life, Behavior and Institutions, o: Economics of Conflicts & Negotiations. També hi ha hagut sessions paral·leles dedicades a acollir comunicacions que es poden situar dins d’algunes de les subdivisions convencionals de l’economia acadèmica: Public Economics, Labour Economics, Economics of Education, Game Theory, Economic History, Economics of Information, Ecological Economics. I una sessió dedicada a la Catalan Economic Literature.

Atès que els participants al congrés aniran publicant –o no- els seus treballs a, presumiblement, llocs molt diversos, el volum d’abstracts publicat per la SCE ens pot donar algunes pistes. Sobre, per exemple, la Dutch Desease o l’Arab Spring.