L’islam havia penetrat molt abans de l’arribada al segle XVI dels espanyols, que entren amb els militars i els religiosos, principalment els agustins. Per això les Filipines acaba tenint el 85% de població catòlica. Al final de la colonització, a l’illa de Mindanao, la població era musulmana i s’ha anat radicalitzant, però l’origen del conflicte és més econòmic, a causa de les desigualtats, que religiós.

Hi ha pobles on musulmans i catòlics han conviscut sense problemes, però el 2011 hi va haver una batalla amb més de 200 morts com la de Marawi. Les Filipines són un país aparentment tranquil però els restaurants tenen un cartell que diu “deixi la pistola a l’entrada”. En qualsevol botiga hi ha un vigilant amb escopeta. La tradició de la violència és inherent.

S’hi adscriuen perquè el gihadisme mou molts diners. També hi ha el pirateig, sobretot en el corol·lari d’illes que uneixen les Filipines amb Malàisia, que segresta europeus pels rescats. I la guerrilla comunista també segresta! Amb set mil illes, dues mil de les quals habitades, és un país difícil de controlar.

Ferdinand Marcos era un advocat brillant i polèmic que arriba a president quan el país viu lluites importants, com ara amb Rodrigo Duterte. Quan se li acaba el mandat democràtic, Marcos decreta la llei marcial i imposa una dictadura, que té molts interessos econòmics. És fàcil criticar-lo de fora si ignorem què passa en pseudodemocràcies com la nostra, on un clan usa el poder per fer negoci.

La família era molt poderosa i, gràcies a la política, va fer més negocis. És el mateix cas de Duterte, que fa un any arriba al poder de manera una mica inesperada perquè no pertany a cap dels partits clàssics. Duterte ha decretat una campanya antidroga que ha causat 7.000 assassinats, sobretot de petits traficants. Però no és la policia qui els liquida sinó els paramilitars.

El creixement de població, que s’ha disparat. Són 102 milions d’habitants i la previsió és arribar als 150 el 2050; l’Església catòlica sempre ha estat en contra del control de la natalitat.

Quan les Filipines s’associen amb els EUA [1935-1946], aquests volen eliminar els vestigis espanyols, però encara hi ha paraules castellanes integrades al tagal com tenedor i cuchara.

Cory Aquino en volia fer una, però en va excloure la famosa hisenda Luisita, de la Companyia General de Tabacs, la primera gran multinacional. Les reformes agràries s’han fet a mitges per interessos dels terratinents. Ara Duterte en vol fer una i caldrà veure com.

Duterte és criticable des de l’òptica dels drets humans i pels insults a l’expresident Obama o el papa però fa un gir geoestratègic extraordinari cap a la Xina. Davant el conflicte de les illes Spratly, al mar de la Xina, fa el primer viatge exterior a Pequín i els diu que poden deixar-hi la base aèria que han creat. Tant ell com el seu equip són molt pragmàtics. Abans de l’arribada dels espanyols, els xinesos feia segles que comerciaven amb el que ara en diem les Filipines. El famós mantó de Manila venia de la Xina. Per altra part, en les últimes dècades s’ha canalitzat molt capital xinès, que no es refia de Pequín, cap a Manila.

Per anar a Baler avui calen set hores i, el 1898, estava perdut de la mà de Déu. Els últims de Filipines s’ha explotat com un gest patriòtic però hi ha historiadors que diuen que el tinent era un il·luminat i que hi va haver desertors. Ara bé, la gesta s’estudia a Westpoint com un fet inèdit.

El 1979, el tema dels refugiats semblava exòtic, però ara vivim la mateixa història. Diuen els clàssics grecs que, si un refugiat t’explica la seva vida, explica la història de totes les guerres.