El Parlament es queixarà de manera “formal” davant les instàncies i tribunals internacionals quan la justícia o les institucions espanyoles actuï contra el principi de llibertat d’expressió i el principi d’inviolabilitat dels càrrecs electes, com en el cas contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els quatre membres de la mesa investigats per permetre una votació.

La cambra ha aprovat aquest dijous amb el suport de la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot –i l’oposició de la resta de partits– una moció, presentada per Junts pel Sí sobre la llibertat d’expressió dels càrrecs electes i la separació de poders al Regne d’Espanya.

El text alerta que en les últimes setmanes s’han produït “manifestacions i amenaces de manera explicita sobre l’ús de la força” per part de representants de l’Estat per impedir la convocatòria d’un referèndum d’independència a Catalunya.

A més, recorda que el propi Parlament és “víctima des d’un temps ençà” d’un “intent de bloqueig de la seva activitat i debat en forma d’atac –del govern central via instàncies judicials– contra allò que és arreu el més sagrat del parlamentarisme i que és la inviolabilitat dels seus membres”.

Com a prova d’això, recorda que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la Mesa són investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver permès un debat i votació sobre el referèndum unilateral en el darrer debat de política general.

Per tot això, la cambra manifesta “el seu rebuig més enèrgic a l’escalada d’amenaces i d’accions” par part de l’Estat amb l’objectiu d’“intimidar representants electes i ciutadans per impedir la celebració d’un Referèndum efectiu”. Unes actuacions que, al seu parer, suposen “una clara regressió democràtica”.

La moció aprovada manifesta que davant qualsevol actuació que vulneri la llibertat d’expressió o el principi d’inviolabilitat dels càrrecs electes, el Parlament actuarà en defensa d’aquest principi fonamental donant suport als polítics i a aquelles persones que, per aquest motiu, puguin ser encausats.

Així mateix, en cas que la justícia del Regne d’Espanya actuï en contra d’aquests principis, “ traslladarà queixa formal al Consell d’Europa, al Consell de Drets Humans de l’ONU, al Comitè de drets Humans, a l’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides, al Comissari de Justícia de la Unió Europea i al Tribunal Europeu dels Drets Humans”.