El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va voler ahir treure importància al conflicte amb la Generalitat causat pel rebuig del govern espanyol a la convocatòria de 500 noves places per als Mossos. El requeriment d’Hisenda al govern català perquè limiti la convocatòria a la substitució de baixes –això és només 50 places– ha fet reaparèixer la polèmica latent sobre el vet que exerceix Interior a l’accés directe dels Mossos a les dades dels serveis d’informació de les policies europees a través d’Europol.

A més, la celebració de la Junta de Seguretat del País Basc ha atiat el foc per la no convocatòria de la de Catalunya des de fa vuit anys. I encara més tenint en compte que l’executiu de Rajoy ho ha justificat pel mal “clima polític” amb el govern català.

Amb la seguretat no s’hi juga, ha estat la resposta del govern català, el vicepresident del qual, Oriol Junqueras, no dubtava dissabte a acusar l’executiu espanyol d’“irresponsable” per “posar en risc la seguretat dels ciutadans”.

Zoido defensava ahir en declaracions a l’agència Europa Press que la coordinació entre policies està garantida, és continuada i no està condicionada a la reunió de la Junta de Seguretat, que, segons recorda, és un òrgan polític que requereix “un clima de consens” avui inexistent. “Faig una crida al seny a aquells que juguen a fer política amb uns dispositius de seguretat que continuaran funcionant plenament”, afirmava Zoido, que assegura que els òrgans de coordinació directes entre Mossos, Policía Nacional i Guàrdia Civil continuen funcionant.

Per la seva banda, els eurodiputats d’ERC Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras han requerit al Consell de la UE, el principal òrgan legislatiu comunitari, que es pronunciï sobre el que consideren un “greuge comparatiu” respecte de l’Ertzaintza: el fet que el Ministeri de l’Interior no permeti l’accés directe dels Mossos a les dades de l’Europol.