Luis Bárcenas té un potencial dramàtic tan exuberant que li ha valgut no només tenir un lloc en els títols de crèdit de l’Espanya contemporània, sinó també inspirar B, la pel·lícula, un film de David Ilundáin en què l’únic diàleg és l’interrogatori a l’Audiencia Nacional davant del jutge Pablo Ruz el 15 de juliol del 2013. Quatre anys després de l’esclat dels papers de Bárcenas, el Congrés acollia ahir la première de la comissió d’investigació del finançament irregular del PP rebent com a primer compareixent el receptor dels SMS del president espanyol, Mariano Rajoy. “Escoltaré les seves preguntes però no en respondré cap”, va advertir Bárcenas d’entrada als portaveus.

L’educació audiovisual sobre el Bárcenas incontenible va portar els portaveus a no defallir. “Quina era la cadena de comandament de la tresoreria? No em contesta. Afirma vostè que són Acebes, De Cospedal i Rajoy els responsables del finançament il·legal del PP el 2008, que és l’any que no ha prescrit? Doncs tampoc no ens contesta. Va fer d’intermediari entre Mercadona i un predecessor seu, Ángel Sanchís, mentre vostè seguia cobrant del PP el 2011 després de pactar l’acomiadament en diferit? Tampoc amb aquesta hi ha hagut sort...”, repetia una vegada i una altra la portaveu de Podem, Irene Montero, topant amb un rostre hieràtic. I Montero va tenir premi a la perseverança. “S’ha enriquit amb la gestió de les finances il·legals del PP i s’ha quedat 300.000 euros de la caixa B?”, va preguntar. “Aquesta sí que la hi contestaré”, va irrompre Bárcenas posant fi al mutisme. “En cap cas. Ni 300.000 euros ni 8.000, res”, es va defensar. “Es va quedar amb zero euros... de la caixa B que va existir?”, replicava Montero com qui olora la sang d’una presa que rellisca. “De fons del partit... Jo no m’he apropiat de res, parlo en general de fons del partit”, aclaria Bárcenas mentre el seu advocat i ahir proveïdor de notes, Francisco Maroto, arrufava el nas. “Senyor Bárcenas, està rient”, li va fer notar la diputada de Podem Carolina Bescansa interpretant el riure de Bárcenas sobre la caixa B com la mofa de qui coneix el valor dels silencis. “Res diferent del que va fer Monedero amb fons de Veneçuela”, va dir l’extresorer del PP quan se li demanava per si es va acollir a l’amnistia fiscal.

La perseverança va ser imitada per Isabel Rodríguez (PSOE), Joan Tardà (ERC) i Toni Cantó (Ciutadans), però amb aquest el resultat va ser un duel de l’oest. “Li demano que a partir d’ara, mentre jo li pregunti, em respongui almenys amb un ««no li contestaré»»”, exigia Cantó fart de topar contra un mur. “I vostè no actuï com si estigués en una obra de teatre”, li va dir Bárcenas apel·lant al passat d’actor de qui va ser noi Almodóvar. “I vostè no actuï com si estigués en un saloon en una pel·lícula de vaquers i indis”, va dir el de C’s. Cantó es va rescabalar forçant Bárcenas a admetre que el també extresorer Álvaro Lapuerta –de qui diu que és “incapacitat mental”– pagava sobresous en puros a Rajoy. A la mateixa hora però a Gènova 13, Rajoy havia convocat el comitè de direcció del partit, una cita que permetia fugir del Congrés sense justificant a tots tret dels obligats per ser portaveus de la comissió. Si el número tres del PP, Fernando Martínez Maillo, va evitar creuar-se amb Bárcenas i va marxar a mitja comissió, en nom dels populars va intervenir el diputat Carlos Rojas, que no va gosar fer-li ni una pregunta i va dissertar sobre el rumb de l’economia, tot avivant així les sospites d’un pacte amb l’antic tresorer per no fer-se mal. “La comissió no aporta res”, va sentenciar Rajoy davant dels seus sense gosar citar el nom de qui ell tenia al mòbil per la L de Luis.