Gran figura de la vida política francesa, supervivent de l’Holocaust, europeista i feminista convençuda, Simone Veil, que va portar la legalització de l’avortament al seu país el 1974 quan era ministra de Sanitat amb el president Giscard, va morir ahir als 89 anys. Les seves dificultats per fer aprovar aquesta llei –contra una part de la dreta– la van convertir durant molt de temps en la personalitat política més popular de França. Nascuda el 1927 a Niça en el si d’una família jueva, va ser deportada als 16 anys al camp d’extermini nazi d’Auschwitz, on va romandre fins a l’alliberament. Ella i la seva germana van sobreviure al camp, però la seva mare no. Veil va ser la presidenta del primer Parlament Europeu elegit per sufragi universal (1979) i va ser també membre del Consell Constitucional del seu país. El 1981 va ser guardonada amb el Premi Internacional Carlemany, que distingeix personalitats europees. La seva mort va provocar nombroses mostres de condol a França i a tot Europa. Des d’Emmanuel Macron fins a l’expresident Sarkozy, passant pel líder d’esquerres Mélenchon i la ultradretana Le Pen, tota la classe política francesa, i també la societat civil van reconèixer la figura de Veil. “Que el seu exemple inspiri els nostres compatriotes, que hi trobaran el millor de França”, va piular Macron a Twitter.