El ministre de Medi Ambient britànic, Michael Gove, va anunciar, ahir, la retirada del Regne Unit de la convenció de pesca de Londres, un tractat internacional de pesca signat el 1964, abans d’ingressar a la UE, que permetia a vaixells irlandesos, holandesos, alemanys, francesos i belgues pescar a entre 6 i 12 milles nàutiques de la costa britànica, i als britànics pescar a les costes d’aquests països. La sortida es farà efectiva d’aquí a dos anys. El Regne Unit té un altre tractat firmat amb els països de la UE que permet pescar de manera recíproca a partir de les 12 milles nàutiques de cada territori fins a les 200 i fixa les quotes de peix que poden extreure del mar. Aquest acord s’haurà de negociar en les converses del Brexit.

“Estem recuperant el control”, va declarar Gove, considerat l’ideòleg del Brexit a la televisió pública britànica. I hi va afegir: “Quan el Regne Unit surti de la UE, esdevindrem un estat amb la costa independent.” També va dir que la política comuna de pesca ha estat un desastre per al medi ambient. El ministre d’Agricultura, Alimentació i Marina irlandès, Michael Creed, va lamentar la decisió i la va qualificar d’“inoportuna i inútil”. “El Brexit comporta reptes molt seriosos al sector de la pesca i aquest anunci formarà part de les negociacions”, va explicar Creed. Val a dir que el Regne Unit i la República d’Irlanda tenen un acord separat. Greenpeace va criticar la decisió perquè considera que no afavorirà els petits pescadors, sinó a les tres gran companyies que dominen el sector.

De cara a la galeria

La federació de pescadors britànica, en canvi, va aplaudir la decisió. El sector genera 688 milions d’euros al PIB del país i dona feina a 12.000 pescadors, segons dades del 2015. Per la seva part, el govern escocès, contrari al Brexit, va aplaudir també la decisió i va dir que era una de les antigues reclamacions a Londres. El ministre de Pesca escocès, el nacionalista Richard Lochhead, va afirmar que creu que es tracta d’una nova acció de Londres de cara a la galeria sense gaires conseqüències per fer-la servir com a “moneda de canvi” de cara al tractat important, que és el que té signat amb a la UE. Un portaveu de l’UKIP va dir que temia que el govern britànic no s’atreviria a reclamar la independència total en el tractat amb la UE i que esperava una altra “gran traïció”.